CHRONIQUE MUSICAL DE LA SEMAINE

De la 11 à la 17 Février 2008
 

Sota d’un guinder dorm; en la llunyania, la catedral de Vila es manté dreta i em mira amb recel per la meua postura poc ortodoxa davant tan magna obra d’arquitectura. Em debat entre el silenci temporal del migdia, sota un arbre, i el permanent de les pedres de Vila. Tornaré a desemperesir-me i a posar-me en ruta avançant-me al caprici del meu quadern de bitàcola: ficat a crític musical i somiador tranuitat.

És dilluns, les llums del Pereyra juguen amb les semicorxeres dOmar Martínez, el nou pianista incorporat al trio de Jazz i altres músiques. Des d’una cantonada observo com se’m desdibuixen els dits dAllan Christie degut a la velocitat amb la que fraseja per entre els trasts de la seua guitarra. La graciosa melena de Vitorio Cavalcante es manté impertèrrita contrastant amb el seu tocar de bateria desbocat però concret. El dimarts i el dimecres m’asseuré a la llum d’una altra espelma, però sense que l’escenari teatral del théâtre es despentini davant tant ‘solo virtuós fluint pels seus racons.

 

El dimecres, de totes formes, em passaré pel au Café a asseure’m una estona prop del piano de Victor Gressely, així no em perdré detall.

 

Arriba el dijous i la pressió comença amb la caiguda de la tarda. La nit la inaugur amb Pilar, le de la Itaka, que mirarà curiosa cap a la porta al escoltar el seu so tallant un cop que s’obri. Em reconeixerà i amb una paraula amable i un somriure ens contarem el devenir de la setmana. Ella demanarà al públic que allà es trobi que decideixi quin és el repertori i si aquest no reacciona, ella recollirà de les conversacions els pedaços necessaris per a composar un patchwork musical fet de molts estils però que igualment combinen en el seu conjunt.

 

D’aquí, buscant un poc de calentura aniré al Teatre Pereyra, asere! Ce qui Heriberto Cruz i la seua bande de salsa han de deixar-me llesta per a un descanso merescut.

 

Divendres nit, quadern en mà i recién peiná em llanç al carrer. A on faig el sopar? Le Restaurant Samsara de nou m’ofereix una velada diferent. Aquesta vegada un llarg “Don’t look backsobre Bob Dylan. No és música en directe, però promet ser interessant.

 

Després, el peregrinatge estival ens deixa només un punyat d’alternatives. Escull les de Vila: salsa amb Heriberto à la Pereyra i ventall de músiques i músics a lItaka.

 

Arribat el dissabte, por què no sopar amb una Jam Session de la mà de Miko à la Samsara? El diumenge em varen prometre amenitzar el sopar amb una altra pel·lícula de la meua admiradíssima Isabel Coxet: “The Life of the Others” (que per això roda en anglès). El problema és que el diumenge ja el tenc carregadet, ja que faré un intensiu sanantoniens. Jack Jazz actua a Putumayo Café, a Cala Gracioneta. Un trio internacional format pel lus Jack a la percussió, el fantàstic germànic-eivissenc Gerard a la guitarra i el lus-asiàtic Dominique al saxo.

 

Putumayo Café “The extended version of your livingroom: C’est à dire, com a casa, segons la filosofia de Rick, el seu amo.

 

Després del cafè ja tenc a Rafa Peletey à la Guaraná amb la seua guitarra i la seua veu de nit envellutada a la intimitat. Qualsevol tema aliè el fa seu, qualsevol tema propi el comparteix com si fos acabat de néixer.

 

I com un nadó innocent que encara no té cap remordiment perquè el camí que li queda és llarg i imprecís, em fic a la cama i escolt les ones de fons com la nana més perfecta mai composada.

 

Si creus que podem millorar aquest recorregut musical, si vols donar publicitat a algun concert o esdeveniment musical a l’illa, entra al nostre Forum i esplaiat.

 

Gràcies per la teua col·laboració.

 

Per Nela Escribano.

 

FORUM IBIZA Y LA MÚSICA

 

GUIDE POUR SE PERDRE DANS LA
VIE ARTISTIQUE’IBIZA

 

Vous avez quelque chose à apporter? FORUM-CLICK

Laisser un commentaire

Votre adresse email ne sera pas publiée ou partagée. Les champs obligatoires sont marqués *

CHRONIQUE MUSICAL DE LA SEMAINE

De la 21 à la 27 de janvier
De nou el meu diari s’obre en el moment menys oportú: a la sobretaula d’un sopar tranquil. Ell sap que no podré suportar que em mostri una pàgina en blanc, així que em componc una mica i em llanç al carrer; a aquesta hora adormida a la qual vaig escollir sortir a escoltar música en viu en lloc d’abandonar-me abraçada a Morfeu.

Dilluns, dimarts i dimecres, els meus peus ja van solets camí del Pereyra, a escoltar un poquet de jazz, âme, pop, Funk… D’allò que n’estic segura és que Allan Chistie -guitare et chant- Rafa Garcés -piano i saxo- Vitorio Cavalcante -percussion- Goran Slavich -contrabaix-, em rebran amb un somriure i em delectaran amb algun solo.

jeudi, amb aquest fred que baixa a visitar-me quan el sol s’escapa, haig d’anar a entrar en calor. Ballant segur que exorcitzo a l’hivern i la salsa no em sembla un mal remei. Així que de nou el Pereyra em deixarà un cantonet a on gaudir de la música dHeriberto Cruz i la seua banda: salsa pels quatre costats que em preparen per al cap de setmana.
Ara ja estic llesta per al divendres per la nit. Un sopar tranquil al Samsara per alinear la meua energia i aguantar fins el diumenge sense perdre’m un concert. Soparé a ritme de música meditativa de l’Índia amb Leev Tahor. Després tornaré a Vila amb l’eterna disjuntiva dels dissabtes: Pereyra i salsa primer o Pilar (veu i guitarra) i Luís (piano) À Itaka amb els seus boleros, cançons protesta, fados, bossa, jazz o flamenc o el que es terci en funció dels amics músics que s’acostin.
Samedi, per fi! Haig d’alimentar-me bé abans que la nit comenci. Tornaré a prendre la carretera de Sant Carles i al Samsara deixaré que Miko and his band, un cop més, m’amenitzi el sopar. Més tard i amb ferma decisió deixaré anar l’àncora a Vila. Sense allunyar-me massa del port, baixaré l’excés de menjar amb un poquet de música llatina al Pereyra le long d’avec Heriberto i amb un traguet a lItaka avec Pilar i Luís: una rutina de cap de setmana sana i necessària.
Arriba el diumenge i, quasi per inèrcia, m’escolt dient que no sortiré per a mirar l’hora nerviosa al vespre, amb la finalitat de no arribar tard al Izay, avui hi haurà doblet: Paco Fernández primer -cóm perdre-se’l – et L'orchestre de la montagne perdue després. D’aquí i amb presses a Santa Eulària directa al Guaraná. La veritat és que mai em deixa un diumenge sense música en directe, així que no haurà més remei que correspondre a tan amable proposta i anar a escoltar la potent veu de Nati al davant de la seua Nat Band. Aquesta versàtil dona (que pot passar per un repertori des de soul, Rock, funky, bolero, copla o fado sense despentinar-se), un remolí musical i humà, em deixa llesta per a enfrontar-me a una nova setmana a la qual el meu primer objectiu serà escoltar els cants de sirena dels músics d’Eivissa per a delectar-me i mantenir-vos informats.
 

Per Nela Escribano

GUIDE POUR SE PERDRE DANS LA
VIE ARTISTIQUE’IBIZA
Vous avez quelque chose à apporter? FORUM-CLICK

Laisser un commentaire

Votre adresse email ne sera pas publiée ou partagée. Les champs obligatoires sont marqués *

CHRONIQUE MUSICAL DE LA SEMAINE

De la 21 à la 27 de janvier
 

Em llanço al carrer a l’hora a la qual els valents és recullen, aquells que obren pels matins els negocis i oficines; aquells que de vegades aconsegueixen escapar-se entre setmana per a prendre’s el seu traguet amb el cambrer psicòleg impenitent-, amb els amics, amb els amants.. és llavors quan el meu diari de bitàcora m’urgeix a obrir les seues pàgines per a entregar la meua crònica, amb nocturnitat i traïdoria, a l’Internet que mai dorm.

Dilluns, dimarts i dimecres intent anar-me’n prompte al llit fins que el quartet acústic que actua al Pereyra (Allan Chistieguitarra i veu-; Rafa Garcés -piano i saxo-; Vitorio Cavalcante -percussió-; Gran Slavich -contrabaix-) em deixen escapar envoltada en ritmes de jazz, de soul, de pop

 

Arribat el divendres tenc dubtes: “podria sopar al Samsara", així Miko and his Band posarien la banda sonora a les delicatessens culinàries del restaurant. Del Samsara -a la carretera de Sant Carles- he d’apurar-me per arribar a Eivissa a escoltar a Luís García al piano de lItaka Bar. De vegades rep als clients amb un poquet de jazz, de bossa, de composicions pròpies i alienes. Després, Pilar s’anima, o l’obliguen els clients, cantant-nos des de boleros, fados i jotes aragoneses fins la seua especialitat que és la cançó d’autor. Pilar fluctua entre totes aquestes músiques quasi sempre en clau personalitzada segons les conversacions que hagi escoltat entre la clientela. D’aquí corro al Pereyra per a ballar un ratet un poquet de salsa amb Heriberto Cruz i la seua banda.

 

De nou despertaré quan el dissabte hagi decidit recollir-se, pero otra vez me pondré en ruta per la mateixa carretera, la de Sant Carles, un Jam Session (C’est à dire: “jo improviso i t’ho ensenyo") a lOxy. No té pèrdua perquè està a prop del Samsara, el qual ja em va alimentar els sentits la nit anterior. Una altre cop és Miko el conductor d’aquest viatge musical.

 

El meu diari impacient em fa tornar amb rapidesa a Vila i no puc evitar la temptació de passar per lItaka: “només per a saludar i me’n vaig” – em dic. Però és probable que un dissabte hi hagi amics músics que es posin a cantar, tocar i animar l’ambient que tenen creat Luís i Pilar. Llavors, rendida a l’evidència que avui tampoc em recull prompte, torn al Pereyra, potser ballant molta salsa el cos se’m cansi. Les primeres passes són tranquil·le, però finalment es complica l’assumpte i a l’hora del tancament la clientela sempre es queda amb ganes de més.

 

El diumenge em dic i confirmo que és l’últim que surt, que començaré la setmana a una hora oportuna, par ò Claudio Coria (guitare et chant), Muriel Grossman (saxo) et Carlos Lorda (percussió i veu) toquen al RACO Verd de Sant Josep i jo això no m’ho perdo! I el súmmum és que al Guaraná de Santa Eulària aquesta setmana canta Ricardito Cuba Band i la veu d’aquest cubà és suau pur vellut sobre la pell. Estic perduda, ja sé que el meu dilluns serà taciturn i adormit

 

Per Nela Escribano

 

GUIDE POUR SE PERDRE DANS LA
VIE ARTISTIQUE’IBIZA

 

Vous avez quelque chose à apporter? FORUM-CLICK

Laisser un commentaire

Votre adresse email ne sera pas publiée ou partagée. Les champs obligatoires sont marqués *