HALLOWEEN A EIVISSA

Halloween significa “All hallow’s eve”, que prové de l’anglès antic i que significa “vigília de tots els sants”. Es caracteritza per les carabasses buidades i rebaixades en forma de cara que contenen llanternes o espelmes al seu interior i es col·loquen a les portes i finestres. A Eivissa cada vegada te més acceptació i es celebra de manera festiva i divertida…

A l’illa es va estenent aquesta tradició potenciada en gran part pel cine, a través de les festes de nit de terror, de les bruixes i dels fantasmes en diferents locals, amb disfresses més o menys terrorífiques. Diverses tradicions s’uneixen, es mesclen i s’influeixen mútuament en aquest final d’octubre on es retorna al paganisme.

 

Segons ha pogut esbrinar ibiza-secrets, la celebració del Halloween es va iniciar amb els druides celtes, sacerdots pagans adoradors dels arbres, especialment del roure. Ells creien en la immortalitat de l’ànima la qual s’introduïa en altre individu en abandonar el cos, però el 31 d’octubre tornava a la seua antiga llar a demanar menjar als seus habitants, els quals estaven obligats a fer provisió per a ella.

 

La coincidència cronològica de la festa pagana amb la festa cristiana de Tots Sants i la dels difunts, l’1 i 2 de novembre, va fer que es mesclara.  En la cultura anglosaxona els infants es disfressen i van de casa en casa amb una espelma introduïda en una carabassa buidada en la qual es fan incisions per a formar una calavera. Quan s’obre la porta criden: “trick or treat” (broma o regal) per tal d’indicar que faran una broma a qui no els doni llepolies o diners.

 

Una antiga llegenda irlandesa narra que la carabassa il·luminada seria la cara d’un tal Jack O’Lantern que, en la nit de Tots Sants, va convidar al diable a beure a ca seua, fingint-se un bon cristià. Com que era un home dissolut, va acabar al infern.

 

Per a la religió cristiana la festa de Tots els Fidels Difunts va ser instituïda per Sant Odiló, monge benedictí i cinqué Abat de Cluny a França el 31 d’octubre de l’any 998. En complir-se el mil·lenari d’aquesta esta festivitat, el Papa Joan Pau II va recordar que “Sant Odiló va desitjar exhortar al seus monjos a pregar de manera especial pels difunts. A partir de l’Abat de Cluny va començar a entendre’s el costum d’intercedir solemnement pels difunts, i va arribar a convertir-se a allò que Sant Odiló anomenà la Festa dels Morts, pràctica encara avui en vigor en l’Església universal”.

 

A Espanya perdura quests costum sacrosant que s’ha introduït en els hàbits culturals i es representa en aquesta data alguna obra de teatre lligada al mite de Don Juan Tenorio. Va ser precisament aquest personatge, el burlador de Sevilla o el convidado de piedra, creat pel frare mercedari i dramaturg espanyol Tirso de Molina, el que va gosar anar al cementiri, en aquesta nit, a conjurar les ànimes d’aquells que havien estat víctimes de la seua espasa o de la seua possessivitat  egoista.

 

A Eivissa, el dia de Tots Sants es visiten els cementiris, s’arreglen les tombes amb flors, es recorda als familiars difunts i es prega per ells; a les cases es  consumeixen dolços especials, confeccionats per a l’ocasió, com els bunyols, els panellets o els rosaris de fruita confitada per als més petits.

 

 

+ INFO: www.ibiza-secrets.com

 


GUIA PER A PERDRE’S
A LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
Tens alguna cosa que aportar?: FORUM-CLICK