EN DEFENSA DE LES ARTS DE PARADA

Tagomago_Ibiza-ClickS'ha presentat el Mapa de punts de pesca tradicionals una eina que, un cop remesa a la Direcció General de Medi Rural i Marí de el Govern Balear, es puguin defensar caladors fixos de pesca amb arts de tir i arts de parada, enfront d'actuacions al litoral que puguin afectar-los.

a Tagomago, per exemple, la col·locació de el camp de boies afectarà tant a una zona de pesca de “gerretera” com suposarà la pèrdua de la zona d'calament de moruna o solta.

L'objectiu és fer un catàleg de punts fixos de pesca amb arts de tir (“gerretera”) i arts de parada (moruna, tonaire, perdre), aparells de pesca professionals que es caracteritzen per tenir un espai concret de litoral on s'utilitzen mitjançant una capa de GIS. Les tasques desenvolupades en l'àmbit d'aquest projecte han estat una primera identificació dels punts de pesca per a tots dos aparells de pesca i un estudi de l'evolució temporal de l'ús de les arts de parada a partir dels registres que figuren tant en la Confraria de Eivissa com de Sant Antoni a partir de 1969.

El catàleg de zones de pesca inclou tot el litoral de l'illa d'Eivissa, i per tant l'àmbit territorial de les dues Confraries.

La identificació d'aquestes zones i la seva difusió pot ajudar tant a evitar la col·locació d'infraestructures en aquestes zones, camps de boies en zones de pesca d' “gerret”, com ajudar a la navegació litoral.

la “gerretera” és l'aparell que s'empra per a la pesca de l' “gerret” el qual sempre es cala en els mateixos llocs, i les arts de parada són arts fixes de xarxa que es calen perpendicularment a la costa amb un dels extrems fixat a terra i l'altre mitjançant elements de flotació i ancoratge. Els arts de parada es classifiquen en 4 tipus, perdre, almadravilla o tonaire, almadrava i moruna, cadascuna amb diferents característiques.

S'ha realitzat un estudi de l'evolució en la pesca amb arts de parada al llarg de el temps, des de 1969. Les dades mostren una pèrdua de punts molt important amb 36 punts que no s'utilitzen des de l'any 2000, catalogats com a històrics, 20 que no s'han utilitzat en els últims 5 anys i només 33 punts que actualment estan assignats en els sortejos que es fan per utilitzar aquest punts.

A partir de les dades obtingudes de el llibre de registres de la Confraria de Pescadors d'Eivissa i Sant Antoni s'ha pogut analitzar els canvis en els aparells utilitzats pels pescadors al llarg de el temps. Al principi les eines utilitzats pels pescadors eren principalment les almadravilles i les soltes. És a partir d' 1988 que es deixa d'utilitzar la almadravilla i aquesta és reemplaçada pels tonaires, un art de pesca de parada més selectiu per a les sirvias i d'unes dimensions més reduïdes que fan que la seva calament i manteniment sigui més còmode per als pescadors. Tots dos són aparells antigament dedicats a la pesca de la tonyina que en l'actualitat no es poden utilitzar per a la pesca d'aquesta espècie pel sistema de quotes que hi ha.

Ibiza-Click.com

EL PORTAL DE CULTURA I OCI MÉS VISITAT D'EIVISSA

 

 

S'ha presentat el Mapa de punts de pesca tradicionals una eina que, un cop remesa a la Direcció General de Medi Rural i Marí de el Govern Balear, es puguin…