Entrevista a Lluis Elcacho Roda

“Crec en el bon tracte de la pilota, en les bandes y la velocidad per a buscar la porteria rival”
 
Entrenador de la Peña Deportiva Santa Eulària

Després d’aconseguir l’ascens a 2 ªB amb l’Eivissa, fa tres anys i lluitar amb possibilitats de posar-se en zona play off, un sabor amarg havia de tenir l’entrenador Luis Elcacho Roda (Ontiñena, 1964) quan es va assabentar que una vegada finalitzada la passada temporada no seguia més al capdavant de l’Eivissa. Quan l’ilerdense es disposava a dirigir a l’equip aragonès Atletico Monzón, de Tercera Divisió, un oportú acord amb la Penya Esportiva Santa Eulària possibilita que el carismàtic entrenador torni a l’illa, però aquesta vegada per asseure’s a la banqueta dels veïns de pati, que van aconseguir també quota en 2ªB. El tècnic torna a l’illa per dirigir la il·lusió alba de la Vila del Riu en aquesta categoria. En poc temps, cinc setmanes, Luis Elcacho va calibrar la seva plantilla i en una trepidant pretemporada, ja està llest per competir en una de les categories ‘més dures’ del futbol espanyol. Sens dubte, un ingredient extra per al derbi pitius.
– Una valoració del que ha estat la pretemporada amb la Penya Esportiva Santa Eulària
LUIS ELCACHO.- Positiva en molts sentits, en poc temps, en cinc setmanes es va fer l’esforç per comptar amb una plantilla competitiva. El club ha viscut un canvi de directiva, hi va haver molts canvis i vam haver d’afanyar-nos perquè hi hagués el nivell necessari per Segona B. A nivell esportiu m’he trobat amb un grup amb molta il·lusió i llest per treballar.

– En quins aspectes s’ha treballat per ajustar l’equip per a 2a B?
LE. – Hem donat atenció a cada línia perquè totes tinguin un millor nivell, perquè la majoria de jugadors que havien competit en Tercera i que van aconseguir l’ascens, no havien tingut l’oportunitat de jugar en 2ªB. Aquest és un canvi molt gran. Els hem donat a cada línia noms i homes, intentant tenir un perfil humà bo. Realment el vestuari de la Penya és un molt humil, molt senzill i els que han vingut han estat amb aquest perfil.

– L’objectiu de la temporada: Què va prometre l’entitat?, Què va prometre l’entrenador?
LE. – Hi ha un objectiu molt clar que és la permanència, aquest és el primer objectiu, però això és el mateix per als 20 equips que serem aquest diumenge a la ‘graella de sortida’. Però jo com a entrenador i a l’hora de transmetre coses als meus jugadors intent fer-los veure que tenim una plantilla per a moltes més coses, i el límit ho decidirà la competició en el dia a dia. Esperem no topar-nos amb coses que ens ho impedeixin, com poden ser lesions, sancions i un altre tipus de coses, però crec que tenim una plantilla per intentar treure el cap per algun lloc que no sigui el descens.

– Podries descriure el treball que està realitzant en cos tècnic?
LE. – Som cinc persones. El preparador físic que és Gerard Garcés, que va estar amb mi a l’Eivissa per dos anys, jo confio a cegues en el seu treball i la junta directiva del club m’ha donat aquest caprici. El segon entrenador és algú de la casa, és Manuel Montero Muriana, que ha estat molts anys com a segon entrenador de molts entrenadors, l’entrenador de porters és Jordi Marí, també de la casa, porta molts anys treballant amb el club, i de massatgista comptem amb el mític Parrita, de total confiança en l’entorn del club.

L’actual plantilla: És la que volies?. És la que hi ha?…

LE. – A tots ens agradaria comptar algun un jugador més, però aquí cal nedar amb dos temes, l’un és l’esportiu i l’altre és l’econòmic, i en el segon tema, doncs hem arribat a un límit que la junta directiva ha dit que no podem sobrepassar. I tot així crec que seria necessari algun jugador de la sub 23.

– El bo i el dolent de l’actual plantilla?
LE. – La il·lusió, la motivació que tenim tots perquè ja rodi la pilota. Això cal valorar molt. Assenyalaria a més que en aquest equip no hi haurà individualitats i si n’hi ha això es posarà al servei de l’equip. I quant a l’aspecte negatiu és que tot va començar a rodar en menys d’un mes i això et genera inconvenients, però tots hem posat el millor per afrontar aquesta responsabilitat.

En el partit de preparació amb l’Eivissa es va apreciar una Penya endollada, un equip disciplinat capaç de sortir amb pilota baixa des d’enrere i amb bona projecció.

LE. – És que jo sóc un entrenador que no crec en cap altra cosa, crec en la pilota i a la mínima que puguem tindrem la pilota, per a això ens estem preparant. Una altra cosa és que vinguin altres equips a complicar-nos les coses i no ens deixin baixar la pilota, però tenim futbolistes per construir el joc des d’enrere i que ells se’ns llancin a la part d’endavant amb la pilota en la gespa, tenim a Borja, Raúl Casan, Heredia, Nacho Jara, Encert, Fonsi, Fofi, futbolistes que li donen bon tracte a la pilota.

El futbol que li agrada a Luis Elcacho?
LE. – Sóc un enamorat del 4-4-2. El joc amb mitges puntes no m’ha agradat mai, crec que el que fan és tapar la responsabilitat del punta. Intent que el davanter sigui sempre davanter i el mig campista sigui també un mig campista. M’agrada el futbol que es desplega per les bandes perquè és la forma que els de dalt tinguin pilotes amb garantia de poder rematar-les. Aquestes pilotes han d’arribar des de les bandes. Si els davanters arriben d’esquena a la porteria contrària, les seves opcions es redueixen. Sí, m’agrada jugar per les bandes i m’agrada que hi hagi velocitat a les bandes i aquest equip té bones bases. Fofi o Fonsi per l’esquerra i Heredia i Raúl, per la dreta són jugadors que tenen una velocitat extrema.

– La categoria?
LE. – Molt dura perquè la característica principal és la igualtat, llevat d’excepcions no hi ha equips que siguin superiors a la resta. En totes les segones B d’aquests últims anys ha predominat l’empat en els partits. Significa que guanyar és difícil, i ha de ser difícil també que ens guanyin. I en aquest crec que tenim un camp diferent dels altres i n’hem de treure profit, perquè no veig altres diferències.

– La rivalitat amb els veïns en la mateixa categoria?
LE. – Personalment bé. Però els partits no els vivim fins que ens enfrontem, cada cual té els seus problemes, la seva forma de mirar la lliga, però és cert que en especial l’afició, la gent que segueix a la Penya ja m’ho ha dit, que per a ells, a part de l’objectiu de la permanència n’existeix un altre i molt important, que és el quedar per sobre del veí. Llavors jo em lligo a aquest ambient.

.- Els ressentiments són aigua passada?
LE. – No en tinc cap, jo no sóc rencorós i espero que Can Misses tampoc no ho sigui, les coses passen i jo entenc que el futbolista, l’entrenador són passatgers en els clubs, i el que per a mi el que importa és que en el personal tot això quedi sanejat, que el passat sigui la teva història i que no tinguis problemes, jo desitjo que l’Eivissa compleixi els seus objectius, però òbviament no m’agradaria que passin per sobre de la Penya, bo aquest és el sentit de l’esport.

– Luis Elcacho s’ha guanyat l’afecte de l’afició, la premsa esportiva, el futbol pitiuso ha tingut l’oportunitat de mostrar-te aquesta estimació?

LE. – Em vaig adonar, en especial el primer mes quan es va fer pública la notícia que ja no estaria a la banqueta de l’Eivissa. En el personal em vaig sentir recolzat per l’afició esportiva de l’illa, la premsa en general, va espectacular i per a mi, aquests gests van significar un especial reconeixement al treball que he fet durant dos anys.

– Unes paraules finals
LE. – Desitjar-li la millor de les sorts a la Penya en aquesta aventura en Segunda B.

GUIA PER A PERDRE’S A
LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA

Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK

Leave a Comment

Your email address will not be published or shared. Required fields are marked *

Entrevista a Lluis Elcacho Roda

“Creo en el buen trato del balón, en las bandas y la velocidad para buscar la portería rival”

Entrenador de la Peña Deportiva Santa Eulària

Después de lograr el ascenso a 2ªB con el Ibiza, hace tres años y pelear con posibilidades de meterse en zona play off, un sabor amargo debía tener el entrenador Luis Elcacho Roda (Ontiñena, 1964) cuando se enteró que una vez finalizada la pasada temporada no seguía más al frente del Ibiza. Cuando el ilerdense se disponía a dirigir al equipo aragonés Atletico Monzón, de Tercera  División, un oportuno acuerdo con la Peña Deportiva Santa Eulària posibilita que el carismático entrenador regrese a la isla, pero esta vez para sentarse en el banquillo de los vecinos de patio, que consiguieron también cupo en 2ªB. El técnico regresa a la isla para dirigir la ilusión alba de la Villa del Río en esta categoría. En poco tiempo, cinco semanas, Luis Elcacho calibró su plantilla y en una trepidante pre temporada ya está listo para competir en una de las categorías ‘más duras’ del fútbol español. Sin duda, un ingrediente extra para el derbi pitiuso.

– Una valoración de lo que ha sido la pre temporada con la Peña Deportiva Santa Eulària
LUIS ELCACHO.-  Positiva en muchos sentidos, en poco tiempo, en cinco semanas se hizo el esfuerzo para contar con una plantilla competitiva. El club ha vivido un cambio de directiva,  hubo muchos cambios y tuvimos que darnos prisa para estar a nivel de lo que es la Segunda B. A nivel deportivo me he encontrado con un grupo con mucha ilusión y listo para trabajar.

– ¿En qué aspectos se ha trabajado para ajustar al equipo para 2ª B?
LE.- Hemos dado atención a cada línea para que  todas tengan un mejor nivel, porque la mayoría de jugadores que habían competido en Tercera y que lograron el ascenso, no habían tenido la oportunidad de jugar en 2ªB. Este es un cambio muy grande. Les hemos dado a cada línea nombres y hombres, intentando tener un perfil humano bueno. Realmente el vestuario de la Peña es uno muy humilde, muy sencillo y los que han venido han sido con ese perfil.

– El objetivo de la temporada: ¿Qué prometió la entidad?, ¿Qué prometió el entrenador?
LE.- Hay un objetivo muy claro que es la permanencia, este es el primer objetivo, pero esto es lo mismo para los 20 equipos que estaremos este domingo en la ‘parrilla de salida’. Pero yo como entrenador y a la hora de transmitir cosas a mis jugadores intento hacerles ver que tenemos una plantilla para muchas más cosas, y el límite o el techo, eso la competición lo irá diciendo en el día a día. Esperamos no toparnos con cosas que nos lo impidan, como pueden ser lesiones, sanciones y otro tipo de cosas, pero creo que tenemos una plantilla para intentar sacar la cabeza por algún sitio que no sea el descenso.

– ¿Podrías describir el trabajo que está realizando en cuerpo técnico?
LE.- Somos cinco personas. El preparador físico que es Gerard Garcés, que estuvo conmigo en el Ibiza por dos años, yo confío a ciegas en su trabajo y la junta directiva del club me ha dado ese capricho. El segundo entrenador es alguien de la casa, es Manuel Montero Muriana, que ha estado muchos años como segundo entrenador de muchos entrenadores, el entrenador de porteros es Jordi Marí, también de la casa, lleva muchos años trabajando con el club, y de masajista contamos con el mítico Parrita, de total confianza en el entorno del club.

– La actual plantilla: ¿Es la que querías?. ¿Es la que hay?…

LE.- A todos nos gustaría contar algún un jugador más, pero aquí hay que nadar con dos temas, el uno es el deportivo y el otro es el económico, y en el segundo tema, pues hemos llegado a un límite que la junta directiva ha dicho que no podemos sobrepasar. Sin embrago creo que sería necesario algún jugador de la sub 23.

¿Lo bueno y lo malo de la actual plantilla?
LE.- La ilusión, la motivación que tenemos todos para que ya ruede el balón. Eso hay que valorar mucho. Señalaría además que en este equipo no habrá individualidades y si las hay esto se pondrá al servicio del equipo. Y en cuanto al aspecto negativo es que todo comenzó a rodar en menos de un mes y esto te genera inconvenientes, pero todos hemos puesto lo mejor para afrontar esta responsabilidad.

– En el partido de preparación con el Ibiza se apreció una Peña enchufada, un equipo disciplinado capaz de salir con pelota baja desde atrás y con buena proyección

LE.- Es que yo soy un entrenador que no cree en otra cosa, creo en el balón y a la mínima que podamos vamos a tener el balón, para eso nos estamos preparando. Otra cosa es que vengan otros equipos a complicarnos las cosas y no nos dejen bajar el balón, pero tenemos futbolistas para construir el juego desde atrás y lanzarnos a la parte de adelante con la pelota en el césped, tenemos a Borja, Raúl Casan, Heredia, Nacho Jara, Tino, Fonsi, Fofi, futbolistas que le dan buen trato al balón.

– ¿El fútbol que le gusta a Luis Elcacho?
LE.- Soy un enamorado del 4-4-2. A mí el juego con medias puntas no me ha gustado nunca, creo que lo que hacen es tapar la responsabilidad del punta. Intento que el delantero sea siempre delantero y el medio campista sea también un medio campista. Me gusta el fútbol que se despliega por las bandas porque es la forma que los de arriba tengan balones con garantía de poder rematarlos. Estas pelotas tienen que llegar desde las bandas. Si los delanteros llegan de espalda a la portería contraria, sus opciones se reducen. Sí, me gusta jugar por las bandas y me gusta que haya velocidad en las bandas y este equipo tiene buenas bazas. Fofi o Fonsi por la izquierda y Heredia y Raúl, por la derecha son jugadores que tienen una velocidad extrema.

– ¿La categoría?
LE.- Muy dura porque la característica principal es la igualdad, salvo excepciones no hay equipos que sean superiores al resto. En todas las segundas B de estos últimos años ha predominado el empate en los partidos. Significa que ganar es difícil, y debe ser difícil también que nos ganen. Y en este creo que tenemos un campo diferente a los demás y debemos sacar provecho, porque no veo otras diferencias.

– ¿La rivalidad con los vecinos en la misma categoría?
LE.- Personalmente bien. Pero los partidos no los vivimos hasta que nos enfrentamos, cada cual tiene sus problemas, su forma de mirar la liga, pero es cierto que en especial la afición, la gente que sigue a la Peña ya me lo ha dicho, que para ellos, a parte del objetivo de la permanencia existe otro y muy importante, que es el quedar por encima del vecino. Entonces yo me ato a este ambiente.

.- ¿Los resentimientos son agua pasada?
LE.- No tengo  ninguno, yo no soy rencoroso y espero que Can Misses tampoco lo sea, las cosas pasan y yo entiendo que el futbolista, el entrenador son pasajeros en los clubes, y lo que para mi importa es que en lo personal todo este saneado, que el pasado sea tu historia y que no tengas problemas, yo deseo que el Ibiza cumpla sus objetivos, pero obviamente no me gustaría que pasen por encima de la Peña, bueno ese es el sentido del deporte.

– ¿Luis Elcacho se ha granjeado el cariño de la afición, la prensa deportiva, el fútbol pitiuso ha tenido la oportunidad de mostrarte ese aprecio?

LE.- Me di cuenta, en especial el primer mes cuando se hizo pública la noticia de que ya no estaría en el banquillo del Ibiza. En lo personal me sentí apoyado por la afición deportiva de la isla, la prensa en general, fue espectacular y para mi, esos gestos significaron un especial reconocimiento al trabajo que he hecho por dos años.

– Unas palabras finales
LE.- Desearle la mejor de las suertes a la Peña en esta aventura en Segunda B.

Por Efrain Espinoza

GUÍA PARA PERDERSE EN
LA VIDA ARTÍSTICA DE IBIZA

¿Tienes algo que aportar? FORUM-CLICK

Related Posts

EL GRAN CURT: DALT I BAIX
DC 10
LA CARTELERA DE IBIZA: DOCTOR SUEÑO
ARTE EN EL PEINADO
NUEVO PLAN HIDROLÓGICO EN LAS ISLAS
JUNGLE CRUISE EN LA CARTELERA DE IBIZA

Leave a Comment

Your email address will not be published or shared. Required fields are marked *