Després de 1979, El Pitiús  va estar deu anys sense publicar-se (1979-1988). La represa va ser sota la direcció i tutela de l’Institut d’Estudis Eivissencs. En la seva primera etapa (1945-1979) El Pitiús tenia diverses parts: el calendari (acompanyat de dades astronòmiques), pronòstics meteorològics, dates de les festes i les fires…

Creat amb la intenció de difondre entre la població la història i la cultura d’Eivissa i Formentera, hi apareixen descripcions geogràfiques de les Pitiüses, cançons populars (goigs, caramelles, romanços, gloses, etc.), jocs tradicionals, receptes de cuina, les cèlebres rondalles eivissenques de Castelló Guasch (que aprofità per començar a publicar-les), notes agrícoles, apunts històrics, dades estadístiques, mapes, apunts folklòrics i curiositats diverses.  Un calaix de sastre que volia comentar tots els aspectes de la vida insular.

A l’Assemblea General de l’Institut d’Estudis Eivissencs de 1988, la proposta d’un soci significà la represa de la publicació de l’almanac. La Comissió Executiva es va encarregar de la seva posada en marxa, i així la segona època de El Pitiús ja va ser com a publicació de l’Entitat, presidida aleshores per Joan Marí Cardona.

Es va fer com un homenatge al fundador, i va seguir la filosofia de la publicació: estudiar la realitat illenca. Augmentà les col·laboracions i continuà l’esperit didàctic, divulgatiu, costumista i recreatiu, redactat en la llengua pròpia.

El Pitiús és un reflex dels canvis que ha sofert Eivissa, i té un gran un valor etnogràfic, a més d’aportar informació interessant sobre aspectes com publicitat en la seua primera època, grafisme, impressió, etc.

Només a TvClick,
la primera televisió d’Eivissa…
… que emet a través d’Internet