INCOMBUSTIBLE HORMIGO – Galería Berri

 
El veterà artista torna a la càrrega amb una  individual a la Galeria Berri
‘La semilla del almendro’, ‘Hija de medusa’, ‘Alerta demográfica’, ‘Familia unida’ o ‘El eslabón perdido’ són alguns dels romàntics títols que l’escultor eivissenc  ha donat a les obres de la seua darrera aventura. Un viatge gairebé surrealista per la psique de l’esser humà. Una excusa de més per endinsar-s’hi en el cor de l’illa i perdre la noció del temps en aquella espècie de fortalesa bucòlica que és Sant Agustí…

Ha estat un any dur però el resultat ha valgut la pena. Antoni Hormigo (Sant Antoni, 1933) torna a delitar al seu públic amb una exposició que pot visitar-se fins final de mes a la Galeria Berri de Sant Agustí.

17 escultures realitzades predominantment amb ametller, però també amb pi, savina, olivera, ginebre d’una misteriosa bellesa.

“M’agrada la fusta perquè és un material orgànic, en té la seua pròpia vida, i perquè el meu pare la treballava; de ell vaig heretà aquesta afició”, explica l’escultor qui, no obstant, al  llarg de la seua dilatada i prolífica carrera no ha rebutjat l’ús puntual de la pedra i el metall.

Hormigo és un artista que ha sucumbit a l’imperi de la naturalesa, i no només en l’elecció del material. En la naturalesa troba l’escultor l’inspiració, que harmonitza amb el seu imaginari i arrodoneix en formes figuratives carregades de simbolisme, sempre interpretades amb una gran llibertat i en les quals el cos humà és el gran protagonista.

Raó, pot ser, per la qual la seua obra des de sempre ha causat furor a Alemanya. “Gairebé la meitat de la meua obra està a Alemanya; al poble alemany li agrada molt la meua feina”. De fet, Antoni Hormigo va formà part durant llargs anys del Grup RBK (Ring Bergisher Künstler), en activo entre 1946 y 1996.

En aquests moments Hormigo no en té prevista cap exposició a l’estranger. “Formo part de Llevant, un projecto itinerant en el qual participam diversos artistes i que des de fa un any està donant la volta a Mallorca; imagino que després anirà a Menorca i després vindrà a Eivissa”

Ni siquiera tenia prevista aquesta exposició de Sant Agustí. “Sol exposar a Berri cada dos anys i no em tocava fins el 2008, però com la continuïtat de la galeria no estava assegurada, Gastao (el propietari) me va aconsellar que la avancés  i vaig acceptar”. 

I aquí està el resultat, tot un espectacle multi sensorial que parteix d’un simple tros de fusta i que en alguns casos recorda a la plasticitat de Rodin.

Aparentment senzilla, la tècnica d’Hormigo guarda una gran complexitat.

Perquè la fusta la treballen molts, però només un vertader artista és capaç, mitjançant petits tocs, de transformar-la en obres d’art, de dotar a les seues criatures de contingut i expressivitat.

Amor per l’art:

Se podria dir que a Sant Agustí li va tocar la loteria quan Gastao Herbele va decidir, allà per 1980 obrir la Galeria Berri.

La seua iniciativa va permetre apropar l’art al món rural i trencar amb l’estereotip del col·leccionista. “Gairebé tot el poble ha comprat alguna obra d’art”, explica el brasiler, recordant que des de llavors fins avui aquesta galeria ha organitzat al menys 200 exposicions individuals.

“Hormigo va ser des de el principi”. El futur de Berri no està del tot clar però tot apunta a que podrà seguir treballant, al menys, durant els pròxims 5 anys. “A mi m’agradaria però tampoc hi ha que dramatitzar, res es per a tota la vida”. 

Leave a Comment

Your email address will not be published or shared. Required fields are marked *

INCOMBUSTIBLE HORMIGO – Galería Berri

El veterano artista vuelve a la carga con una individual en la Galería Berri

‘La semilla del almendro’, ‘Hija de medusa’, ‘Alerta demográfica’, ‘Familia unida’ o ‘El eslabón perdido’ son algunos de los románticos títulos que el escultor ibicenco  ha dado a las obras de su última aventura. Un viaje casi surrealista por la psique del ser humano. Una excusa de más para adentrase en el corazón de la isla y perder la noción del tiempo en esa especie de fortaleza bucólica que es San Agustín…

Ha sido un año duro pero el resultado ha valido la pena. Antonio Hormigo (San Antonio 1933) vuelve a deleitar a su público con una exposición que puede visitarse hasta finales de mes en la Galería Berri de San Agustín.

17 esculturas realizadas predominantemente en almendro, pero también en pino, sabina, olivo y enebro de una misteriosa belleza.
“Me gusta la madera porque es un material orgánico, tiene su propia vida, y porque mi padre la trabajaba; de él heredé esta afición”, explica el escultor quien, no obstante, a lo largo de su dilatada y prolífica carrera no ha rehusado el uso puntual de la piedra y el metal.
Hormigo es un artista que ha sucumbido al imperio de la naturaleza, y no sólo en lo que a la elección del material se refiere. En la naturaleza encuentra el escultor la inspiración, que armoniza con su imaginario y redondea en formas figurativas cargadas de simbolismo, siempre interpretadas con una gran libertad y en las que el cuerpo humano es el gran protagonista.
Razón, quizás, por la que su obra desde siempre ha causado furor en Alemania. “Casi la mitad de mi obra está en Alemania; al pueblo alemán le gusta mucho mi trabajo”. De hecho, Antonio Hormigo formó parte durante largos años del Grupo RBK (Ring Bergisher Künstler), en activo entre 1946 y 1996.

En estos momentos Hormigo no tiene prevista ninguna exposición en el extranjero. “Formo parte de Llevant, un proyecto itinerante en el que participamos varios artistas y que desde hace un año está dando la vuelta a Mallorca; imagino que luego irá a Menorca y después vendrá a Ibiza”.

Ni siquiera tenía prevista esta exposición de San Agustín. “Suelo exponer en Berri cada dos años y no me tocaba hasta el 2008, pero como la continuidad de la galería no estaba asegurada, Gastao (el propietario) me aconsejó que la adelantase y acepté”. 

Y he aquí el resultado, todo un espectáculo multisensorial que parte de un simple trozo de madera y que en algunos casos recuerda al plasticismo de Rodin.

Aparentemente sencilla, la técnica de Hormigo encierra una gran complejidad.

Porque la madera la trabajan muchos, pero sólo un verdadero artista es capaz, por medio de pequeños toques, de transformarla en obras de arte, de dotar a sus criaturas de contenido y expresividad.

Amor por el arte:

Se podría decir que a San AgustÍn le tocó la lotería cuando Gastao Herbele decidió allá por 1980 abrir la Galería Berri.

Su iniciativa permitió acercar el arte al mundo rural y romper con el estereotipo del coleccionista. “Casi todo el mundo del pueblo ha comprado alguna obra de arte”, explica el brasileño, recordando que desde entonces hasta hoy esta galería ha organizado al menos 200 exposiciones individuales.

“Hormigo estuvo desde el principio”. El futuro de Berri no está del todo claro pero todo apunta a que podrá seguir trabajando, al menos, durante los próximos 5 años. “A mí me gustaría pero tampoco hay que dramatizar, nada es para toda la vida”.

Se podría decir que a San AgustÍn le tocó la lotería cuando Gastao Herbele decidió allá por 1980 abrir la Galería Berri.

Leave a Comment

Your email address will not be published or shared. Required fields are marked *