QUÈ S’AMAGA EN EL PONT D’EN FONT?
Poc després de la bifurcació de la carretera de Santa Eulària amb la de Sant Joan, i resguardat entre les dues vies, s’hi troba aquest pintoresc pont que ha estat ocult per la vegetació fins a finals de l’any passat.
No sols és una relíquia de l’enginy pagès, sinó que alhora llueix amb més esplendor per l’abundant cabdal que ens ofereix el riu de Santa Eulària .
A molts ens costa creure que el riu de Santa Eulària torni a dur aigua . Si aquesta postaleta ja és difícil de veure, la que oferim a la fotografia feia dècades que no es contemplava: el Pont d’en Font a la vista i , damunt, superant un tram on el riu arriba al metre de profunditat i a dos d’amplada.
El pont també es coneix com Pont d’en Reiet, ja que és el nom de cada una de les dues finques del lloc (l’altra com no podia ser d’altra manera, és Can Font).
Durant dècades ha estat completament cobert pel bot i les canyes. Fins que l’any passat , el tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Santa Eulària se li va ocórrer , Javi Gómez, se li va ocórrer que la brigada de neteja d’entorns naturals podia compaginar la seva tasca amb la de recuperació d’algun valor patrimonial
Aleshores fou quan el tècnic de cultura ,Toni Sendic, li parlà del Pont d’en Font, del que molt poca gent se’n recordava de la seva existència i del que no es podia distingir la seva estructura de la brossa. D’aquí la imatge que llueix avui en dia.
No s’hi troba cap documentació sobre la data de construcció, se suposa que és del segle XVIII o principis del XIX Ara està protegit com a Bé Catalogat
Per a persones curioses: s’arriba per la carretera de Sant Joan, poc després del creuament dels caçadors, uns 300 metres després del Bambudha, a mà dreta si véns de Vila , hi ha un canvi de rasant i un camí sense asfaltar a la dreta. Millor seguir caminant tres minutets i ja hi som al riu i al pont .
