Sin categoría
RUBI: “Desde que vaig firmar per l’Eivissa, soc un home de l’Eivissa”
ENTREVISTA A JOAN FRANCESC FERRER ‘RUBI’ENTRENADOR DEL IBIZA – EIVISSA
Eivissa, 14 agost 2008
Per Efraín Espinoza Falconí
Des de els sis anys d’edad l’anomenàvem ‘Rubio’, pero algu li va llevar la ‘o’ i es va quedar com RUBI, un mot que ja ha assumit Joan Francesc Ferrer (Sant Vicenc De Montalt, Barcelona, 1970) va assumir la direcció tècnica del Eivissa, per cumplir l’objectiu traçat per la entitat, “seguir amb una línea d’éxits del equip”. El fitchatje de la entitat vermellenca és un coneixedor profund de la Segona División B amb 12 anys d’experiencia; vuit com jugador i quatre com entrenador. Rubí es decanta per un fútbol ofensiu basat en l’equilibri de totes les líneas.
.
CRÓNICA LATINA.- Una valoració del que ha sigut la pre temporada amb l’Eivissa
JOAN F. FERRER (RUBI).- En el dia d’avui em trobo molt satisfet amb el treball fet amb la plantilla independentment de que haguem tingut un revés a nivell de resultats. Hem vingut amb idees noves i la plantilla ha fet un esforç per adaptarse, amés de que hem fet moltes hores de treball físic y táctic y estam evolucionant per arribar a les competicions en bones condicions.
CL.- Les seves primeres impressions sobre el nivell del futbol que es practica a l’illa
RUBI .- Puc parlar en dues direccions, he vingut com a rival per diverses ocasions i puc dir que a qualsevol equip se li fa difícil jugar a Can Misses, perquè tenen uns afició nombrosa que mai no demostra insolidaritat amb el seu equip. I per un altre costat, trobo entusiasme i obertura a l’ambient esportiu, aquest és un factor que hem de mantenir en aquesta temporada amb bon futbol i resultats. CL.- L’objectiu de la temporada: Què va prometre l’entitat?,. Què va prometre l’entrenador?
RUBI .- Jo espero de continuar en la línia de creixement que té aquest club que ha aconseguit en dos o tres anys tenir un ascens de categoria. Per això se m’ha plantejat continuar en una línia positiva, en cap moment s’ha parlat que cal pujar costi el que costi aquest any i crec que seria irreal parlar d’això. Ara, nosaltres som ambiciosos i intentarem a fer tan bé com es pugui i veurem com surt la temporada. CL.-. Podries descriure el treball que està realitzant el cos tècnic?
RUBI.- Tenim Xavi Gil, que fa de segon entrenador i a la vegada de preparador físic; Hernán, que és ajudant tècnic i a més a més el que s’encarrega de la rehabilitació dels jugadors que estan lesionats, i Vicente que és l’entrenador de porters, aquest és el cos tècnic bàsic, així doncs existeixen auxiliars, mèdics, terapeutes, ajudants de material. Tots ells estan involucrats amb l’objectiu de treballant moltes hores. CL.- L’actual plantilla: És la que volia Rubi?. És la que hi ha?…
RUBI .- Una mica de les dues coses, primer cal remarcar que estic content amb la plantilla i després per descriure-la podríem dir que s’ha conformat de tres parts: la integrada pel bloc de l’any anterior que la que s’ha donat continuïtat a 13 o 14 jugadors; després, les incorporacions de jugadors completament consagrats en la categoria, que són joves i que tenen gran futur; i sumaria a la gent de casa, que estem donant oportunitats a la gent que puja del filial, des d’aquí crec tanmateix ens falten dos fixatges de jugadors ja fets, per no quedar-nos curts. CL.-. Reforços?, en algun sector de forma especial
RUBI .- Sí, en la part ofensiva. Però la plantilla que tenim és estupenda i estic encantat. Des que vaig signar per l’Eivissa sóc un home de l’Eivissa, i del que té, una altra cosa és la meva opinió de reforços per aspirar a més. A més a més la directiva està treballant en això i coneix perfectament el que el club necessita. CL.-. El bo i el dolent de l’actual equip?
RUBI.- En el dolent posaria que com hem insistit en moltes idees a tots els jugadors, això requereix un temps d’adaptació. Tan bon punt s’hagi assimilat tot això: temes tàctics, metodologia d’entrenaments, això passarà d’ésser dolent a bo, perquè els jugadors tenen moltes coses al cap, molta informació. I pel que fa a les coses bones assenyalaria que es té un equip amb molts recursos, amb experiència, joventut, qualitat i disposats al sacrifici. És una plantilla equilibrada. CL.-. Quins aspectes d’ordre tàctic s’estan aplicant?
RUBI.- Estem intentant que l’Eivissa tingui molta iniciativa en el joc, que tingui la possessió de la pilota, però intentant que aquesta possessió es transformi en gol perquè no es tracta de tenir la pilota per tenir-la. Donem atenció a l’inici de joc des del darrere,una bona sortida de pilota , no és fàcil agafar aquesta lectura de joc, el fàcil és enviar la pilota llarga i evitar els problemes, però això no és el que vol l’entrenador. CL.-. L’experiència personal de Rubi és la d’un esportista que ha sabut assimilar ascensos i males ratxes?
RUBI.- Aquesta és la meva vuitena temporada com a entrenador, les dues primeres jo crec que van ser un èxit rotund amb un equip de Tercera Divisió, amb un pressupost modest, però varem poder fer un futbol de bon nivell. Després vaig anar a l’Hospitalet, també a Tercera , i no varem pujar a 2º B,als penals, va ser també un èxit. El meu pas per Sabadell també va anar bé, amb els pressuposts més baixos de la categoria varem aconseguir de salvar l’equip. I ja l’Espanyol B,a la primera temporada varem aconseguir l’ascens pel camí més difícil després de superar el Villareal B, en la segona temporada varem fer bé i ja en la tercera temporada, no varem jugar malament, però les coses van anar així, jo no em vull fer-ne responsable de les decisions de la directiva.
CL.- Rubi va esmentar un concepte: “falta de fortuna futbolística”. RUBI.- L’any passat la veritat va ser impressionant la quantitat de partits que se’ns van escapar en els últims minuts, amb l’Eivissa en el minut 92, a la següent setmana amb el Terrassa en el minut 96, ens passava això, quan ja teníem el partit se’ns escapava, quan aquestes coses passen ja no trobes una altre explicació i a això li sumem que vam tenir un davanter centre que va desenvolupar un excel·lent treball a nivell de joc, però no va concretar gols, llavors… CL.- Quin és el sistema tàctic que millor s’encaixa a la idea de futbol de Rubi? RUBI.- No vull parlar en abstracte, penso que l’entrenador de futbol ha de filtrar el seu esquema al perfil de jugadors que tenen, dintre d’aquest perfil és necessari identificar on estan els punts forts perquè la majoria d’aquests jugadors que tenen més nivell estiguin en el camp i a partir d’aquí plantejar el sistema de joc. M’agrada que un equip tingui un perfil marcadament ofensiu i que hagi bastant gent de balanç en el camp, després ja li afegim sacrifici. Però quant a dibuix tàctic, puc parlar d’un 4-1, 4-1 i també d’un 4-4-2, el que passa que per a un 4-4-2 cal tenir almenys quatre davanters. CL.- I el Rubi espectador de futbol? RUBI.- El que no m’agrada són aquests equips que es conformen amb l’empat. Marquen un gol, es van per a enrere, no arrisquen una passada i l’empat el donen per bo, jo crec que aquests equips maten el futbol, maten l’espectacle. Pot haver moments en un partit que s’hagi d’assegurar un resultat, uns cinc minuts és acceptable, però no es pot tenir això com plantejament general. CL.- S’ha pogut contagiar de l’ambient del derbi pitius?
RUBI.- La veritat ho he viscut d’una forma superficial, a mi m’interessava el treball del meu equip, volia donar minuts als meus jugadors, fer un balanç de com camina l’equip, m’imagino que l’ambient amb tot el seu esplendor es muntarà en la tercera data. CL.- Creu que la gespa artificial dificulta el treball de l’equip?
RUBI.- Per a un bon futbolista jugar en gespa natural és una cosa que s’agraeix, això està clar, però a partir d’aquí no veig bé posar excuses, perquè el camp afecta igual a locals i visitants, a més hi ha altres camps de la zona valenciana i catalana que tenen gespa artificial. Estem en la mateixa situació de fa 15 anys enrere que els camps eren de terra, ara hem donat un pas endavant, però no és un argument de pes perquè la gespa amb la qual contam permet jugar bé al futbol. CL .- La categoria
RUBI.- La Segona B, és la categoria més difícil del futbol espanyol. Som 80 equips i en aquests hi ha jugadors amb nivell de Segona, a més hi ha equips de ciutats importants i amb aficions que pressionen als seus equips per l’ascens. Jo conec bé aquesta categoria: vuit anys he estat jugador i quatre entrenador i puc assegurar que és molt complicat complir un objectiu d’ascens.
RUBI .- Puc parlar en dues direccions, he vingut com a rival per diverses ocasions i puc dir que a qualsevol equip se li fa difícil jugar a Can Misses, perquè tenen uns afició nombrosa que mai no demostra insolidaritat amb el seu equip. I per un altre costat, trobo entusiasme i obertura a l’ambient esportiu, aquest és un factor que hem de mantenir en aquesta temporada amb bon futbol i resultats. CL.- L’objectiu de la temporada: Què va prometre l’entitat?,. Què va prometre l’entrenador?
RUBI .- Jo espero de continuar en la línia de creixement que té aquest club que ha aconseguit en dos o tres anys tenir un ascens de categoria. Per això se m’ha plantejat continuar en una línia positiva, en cap moment s’ha parlat que cal pujar costi el que costi aquest any i crec que seria irreal parlar d’això. Ara, nosaltres som ambiciosos i intentarem a fer tan bé com es pugui i veurem com surt la temporada. CL.-. Podries descriure el treball que està realitzant el cos tècnic?
RUBI.- Tenim Xavi Gil, que fa de segon entrenador i a la vegada de preparador físic; Hernán, que és ajudant tècnic i a més a més el que s’encarrega de la rehabilitació dels jugadors que estan lesionats, i Vicente que és l’entrenador de porters, aquest és el cos tècnic bàsic, així doncs existeixen auxiliars, mèdics, terapeutes, ajudants de material. Tots ells estan involucrats amb l’objectiu de treballant moltes hores. CL.- L’actual plantilla: És la que volia Rubi?. És la que hi ha?…
RUBI .- Una mica de les dues coses, primer cal remarcar que estic content amb la plantilla i després per descriure-la podríem dir que s’ha conformat de tres parts: la integrada pel bloc de l’any anterior que la que s’ha donat continuïtat a 13 o 14 jugadors; després, les incorporacions de jugadors completament consagrats en la categoria, que són joves i que tenen gran futur; i sumaria a la gent de casa, que estem donant oportunitats a la gent que puja del filial, des d’aquí crec tanmateix ens falten dos fixatges de jugadors ja fets, per no quedar-nos curts. CL.-. Reforços?, en algun sector de forma especial
RUBI .- Sí, en la part ofensiva. Però la plantilla que tenim és estupenda i estic encantat. Des que vaig signar per l’Eivissa sóc un home de l’Eivissa, i del que té, una altra cosa és la meva opinió de reforços per aspirar a més. A més a més la directiva està treballant en això i coneix perfectament el que el club necessita. CL.-. El bo i el dolent de l’actual equip?
RUBI.- En el dolent posaria que com hem insistit en moltes idees a tots els jugadors, això requereix un temps d’adaptació. Tan bon punt s’hagi assimilat tot això: temes tàctics, metodologia d’entrenaments, això passarà d’ésser dolent a bo, perquè els jugadors tenen moltes coses al cap, molta informació. I pel que fa a les coses bones assenyalaria que es té un equip amb molts recursos, amb experiència, joventut, qualitat i disposats al sacrifici. És una plantilla equilibrada. CL.-. Quins aspectes d’ordre tàctic s’estan aplicant?
RUBI.- Estem intentant que l’Eivissa tingui molta iniciativa en el joc, que tingui la possessió de la pilota, però intentant que aquesta possessió es transformi en gol perquè no es tracta de tenir la pilota per tenir-la. Donem atenció a l’inici de joc des del darrere,una bona sortida de pilota , no és fàcil agafar aquesta lectura de joc, el fàcil és enviar la pilota llarga i evitar els problemes, però això no és el que vol l’entrenador. CL.-. L’experiència personal de Rubi és la d’un esportista que ha sabut assimilar ascensos i males ratxes?
RUBI.- Aquesta és la meva vuitena temporada com a entrenador, les dues primeres jo crec que van ser un èxit rotund amb un equip de Tercera Divisió, amb un pressupost modest, però varem poder fer un futbol de bon nivell. Després vaig anar a l’Hospitalet, també a Tercera , i no varem pujar a 2º B,als penals, va ser també un èxit. El meu pas per Sabadell també va anar bé, amb els pressuposts més baixos de la categoria varem aconseguir de salvar l’equip. I ja l’Espanyol B,a la primera temporada varem aconseguir l’ascens pel camí més difícil després de superar el Villareal B, en la segona temporada varem fer bé i ja en la tercera temporada, no varem jugar malament, però les coses van anar així, jo no em vull fer-ne responsable de les decisions de la directiva.
CL.- Rubi va esmentar un concepte: “falta de fortuna futbolística”. RUBI.- L’any passat la veritat va ser impressionant la quantitat de partits que se’ns van escapar en els últims minuts, amb l’Eivissa en el minut 92, a la següent setmana amb el Terrassa en el minut 96, ens passava això, quan ja teníem el partit se’ns escapava, quan aquestes coses passen ja no trobes una altre explicació i a això li sumem que vam tenir un davanter centre que va desenvolupar un excel·lent treball a nivell de joc, però no va concretar gols, llavors… CL.- Quin és el sistema tàctic que millor s’encaixa a la idea de futbol de Rubi? RUBI.- No vull parlar en abstracte, penso que l’entrenador de futbol ha de filtrar el seu esquema al perfil de jugadors que tenen, dintre d’aquest perfil és necessari identificar on estan els punts forts perquè la majoria d’aquests jugadors que tenen més nivell estiguin en el camp i a partir d’aquí plantejar el sistema de joc. M’agrada que un equip tingui un perfil marcadament ofensiu i que hagi bastant gent de balanç en el camp, després ja li afegim sacrifici. Però quant a dibuix tàctic, puc parlar d’un 4-1, 4-1 i també d’un 4-4-2, el que passa que per a un 4-4-2 cal tenir almenys quatre davanters. CL.- I el Rubi espectador de futbol? RUBI.- El que no m’agrada són aquests equips que es conformen amb l’empat. Marquen un gol, es van per a enrere, no arrisquen una passada i l’empat el donen per bo, jo crec que aquests equips maten el futbol, maten l’espectacle. Pot haver moments en un partit que s’hagi d’assegurar un resultat, uns cinc minuts és acceptable, però no es pot tenir això com plantejament general. CL.- S’ha pogut contagiar de l’ambient del derbi pitius?
RUBI.- La veritat ho he viscut d’una forma superficial, a mi m’interessava el treball del meu equip, volia donar minuts als meus jugadors, fer un balanç de com camina l’equip, m’imagino que l’ambient amb tot el seu esplendor es muntarà en la tercera data. CL.- Creu que la gespa artificial dificulta el treball de l’equip?
RUBI.- Per a un bon futbolista jugar en gespa natural és una cosa que s’agraeix, això està clar, però a partir d’aquí no veig bé posar excuses, perquè el camp afecta igual a locals i visitants, a més hi ha altres camps de la zona valenciana i catalana que tenen gespa artificial. Estem en la mateixa situació de fa 15 anys enrere que els camps eren de terra, ara hem donat un pas endavant, però no és un argument de pes perquè la gespa amb la qual contam permet jugar bé al futbol. CL .- La categoria
RUBI.- La Segona B, és la categoria més difícil del futbol espanyol. Som 80 equips i en aquests hi ha jugadors amb nivell de Segona, a més hi ha equips de ciutats importants i amb aficions que pressionen als seus equips per l’ascens. Jo conec bé aquesta categoria: vuit anys he estat jugador i quatre entrenador i puc assegurar que és molt complicat complir un objectiu d’ascens.
GUIA PER A PERDRE’S A
LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
