“Una tarda, la crisis esclata. De colp. Per tots costats. L’amo de l’empresa d’en Toni s’ha escapat amb els diners. També ha fugit el marit de na Laura, la germana de Sílvia, la qual està als llimbs a base de pastilles i l’alcohol. Abel, un veí agorafòbic, demana poder consultar els darrers informes del Fons monetari internacional. La seva línia no funciona i tampoc vol tornar a casa: la seva dona, Mari, advocada, està a punt de posar-se molt furiosa per raons que no tardarem a descobrir. Laura porta notícies de l’espai exterior: tots els bancs semblen haver tancat. Després d’una violenta discussió amb en Toni, na Sílvia es refugia sota les faldilles de la tauleta. Tan sols Laura intueix el que està a punt de succeir: el mateix que va ocórrer per primer cop dotze anys abans, la nit de Sant Esteve, quan eren nenes. Misteri!

Laura informa sobre la revolta al carrer: la gent està cremant els bancs i, més simbòlicament, les tanques publicitàries. Amb l’apocalipsi sembla començar una nova edat d’or.

“La ruïna és una raresa: per la seva originalitat, per l’oblic de la seva forma, pel seu talent per esquivar tòpics. Pel seu romanticisme utòpic, tant inesperat com la seva veta fantàstica. I està, a més, esplèndidament interpretada.” (Marcos Ordóñez, EL PAÍS)