CRÒNICA MUSICAL DE LA SETMANA DE L’11 AL 17 D’ABRIL

Aquesta setmana sorprenentment he aconseguit de dormir cada dia. Tots els matins surto a comprovar que el paisatge del nostre nou enclavament no ha estat canviat i que el meu diari continua penjat del balcó mentre les seues ales creixen…
Crec que en breu sortirà pel seu compte a alimentar-se de notes, se l’indigesta la clau de Fa, ho tenim comprovat, però segur que un canvi d’aires i un parell de vols rasants entre concert i concert permetran que les seues ales acabades de parir continuïn brillants i s’agitin amb autoritat.

De moment la nit de divendres ha decidit, per fi!, sortir de casa i volar al meu costat cap a Sant Josep. Les dosis informatives que li vaig donar sobre el Sant Pepe Rock el van fascinar i vol comprovar pel seu compte com ressona la música per aquests llocs. Al Racó Verd toca Muriel Grossman i allà hi serem.

Després Pilar la de l’Itaka, escoltadora professional, intèrpret d’un repertori interminable com a cantant i guitarrista li va prometre un petit cant a la barana del pis superior del seu bar, així que el meu diari i jo no faltarem a la cita. Javier Ortega posarà veu, instruments i bromes (no oblidem la seua faceta de reconegut monologuista i actor) i Luis García acabarà de completar l’elenc de luxe. Itaka té "la màgia", una nit qualsevol pot ser una aventura entre quatre parets, per això des de divendres ja agafarem lloc.

Dissabte per la tarda ens espera una jornada maratoniana. Música de segles passats embolcallaran les ales del meu diari i el meu cos encara pàl·lid esperant l’arribada del sol de l’estiu. Música de càmera a l’església de Sant Rafel a càrrec del 2000 Ensemble, quartet vinculat al Patronat de Música; i música en directe acompanyant una pel·lícula de cinema mut, aquesta vegada a Can Ventosa. Amb un llarg de Buster Keaton es pretén de recrear l’atmosfera del cinema mut on la música en directe era una part essencial. Latin, swing, be bop, ragtime a càrrec del December Quintet. Portaré el meu bombí i una flor al trau del meu vestit per no desentonar.

Un diumenge contemporaneisat em conduirà en un vol a Santa Eulària. Nati actua al Guaraná. La potent veu d’aquesta artista al capdavant de la NatBand deixarà el meu camp energètic net i preparat perquè descansem tranquils amb el soroll del mar en la llunyania.

Dilluns per la nit, el meu diari i jo volem retardar el camí de la son i el Pereyra ens ajudarà a aconseguir-ho. Només per escoltar la veu d’Allan Christie cantant la seva versió de "Nascente" val la pena tranuitar. Així que us podeu imaginar com serà la resta del repertori. Els músics ja els coneixem: Allan Christie (veu i baix i guitarra i piano… en fi), Vitorio Cabalcante (bateria) i Rafa Garcés (saxo i piano). Pels carrers mig adormits tornaré a casa, i novament el mar m’acompanyarà en el pelegrinatge al nou enclavament llunyà del nostre nou territori conquerit per viure.

Dimarts, no resistiré al trio del Pereyra. Sorprenent aquest teatre que sempre atreu la gent més vistosa en la nit més inesperada. Pilar la de l’Itaka a cavall constant entre l’escenari i la barra ens espera. Així que tindrem l’honor de visitar-la i escoltar-la. Un poema de la que realitza humilment aquesta crítica setmanal presideix l’entrada del bar, avergonyida per estar col·locada al costat de Kavafis… i molt honrada també.

Dimecres em veuré al benvolgut pianista Víctor Gressely que actua al Ke Café a Eivissa ciutat. M’anirà tan bé el sopar que després d’escoltar les notes finals del Pereyra volarem el meu diari i jo a dormir perquè dijous la salsa del Pereyra ens agiti els sentits i ens faci moure els peus i els malucs. No tot serà aliment de l’esperit…

 

GUIA PER A PERDRE’S A LA
VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK