CRÒNICA MUSICAL DE LA SETMANA: DEL 15 AL 22 DE MARÇ

“Que les muses t’agafin treballant” sembla que em volgués dir el meu diari de bitàcola en trobar-me’l pel passadís. Ens hem mirat cara a cara cm en aqueixes pel·lícules del far west en les que es confronten els primers plans del xerif i el foraster. Per un instant no s’ha escoltar ni el passar d’una fulla. Romangué amb cara de pomes agres però el meu diari no s’ha dignat a obrir-se per una pàgina en blanc indignat com està per no poder assistir a les activitats de la Trobada literària en horari laboral.

Ho he mirat avergonyida i m’he abocat al carrer perquè té la seva part de raó i al menys esper qui hi hagi qui es nodreixi d’aquesta crònica musical d’esdeveniments per passar una estona.

 Al bon escoltador amb poques paraules en té prou siguin ben interpretades per favor.

Després de tenir en el meu cap els ecos de les cançons de Los Secretos i Estatuas de Sal del concert del divendres a la nit a Sant Josep, dissabte a la nit em disposo a practicar el meu recorregut gairebé processional, mai millor dit en les dates tant properes. Amb tots els meus respectes per als catòlics per la comparació però és que sembla que no pugui sortir-me del recorregut Pereyra-Itaka. Jo sé que me repeteix cada setmana i vaig de la salsa del Pereyra a la cançó d’autor, jazz, pop i allò  que fos amb Luis i Pilar al Itaka, però quan una rutina es bona i només et proporciona salut mental i regal per a les oïdes, per a què canviar?

De moment… El diumenge el ventall de possibilitats es vertiginós, i això que l’estiu encara ni apunta. A Eivissa per la tarda toca Fun Kalé en El Club, por si fos poc no vull perdre’m el concert del Cor i la Banda Simfònica ciutat d’Eivissa que difícilment s’ajunten per a donar un concert i ja de tornada a casa me passaré pel Izay a veure a Paco Fernández. Al Guaranà, a Santa Eulària, toca Miko & his Gang. Ja en fa molt de temps que vaig renunciar a la idea d’anar-me’n d’hora al llit un diumenge a la nit.

De totes formes, com crec que el meu despertador, que vaig deixar la setmana passada fent-se el despistat davant el meu diari, ha fugit amb el meu antic Ipod, no en tenc càrrec de consciència si dilluns no em despert a temps per a l’hora de l’esmorzar.

La setmana següent ja està santificada per motius religiosos així que si el diumenge ja vaig posar de la meua part assistint a un concert de música religiosa, a canvi puc distreure’m un poc amb el jazz preciosista del trio que dilluns, dimarts i dimecres toca en el Pereyra. Allan Christie (guitarra i veu), Vitorio Cabalcante (bateria) i Rafa Garcés (piano i saxo) que aquesta setmana podrà quedar-se a passar-la a l’illa al marge de la  seua agitada faceta como arreglista i compositor.

Dijous sant i divendres de dolors aniré pels  camins que ja conec fins a adormir-me en la matinada. Dissabte sant em despertaré sense remors de bandes de música, d’aquelles que acompanyen a les confraries de Setmana Santa, no serà fins el diumenge que escolti   les seues trompetes malenconioses i els  seus constants redobles de tambor en la llunyania. Però encara així no es quedaran sense música les meues oïdes ja que de nou he de tornar a Sant Josep al Festival de Hip-Hop a Cas Vildo (ctra. des Cubells). El meu despertar dels diumenges, preparació inequívoca aquesta vegada per a un dilluns festiu seran patrimoni de la següent crònica musical. Bones vacances a tothom.


GUIA PER A PERDRE’S A LA
VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA

Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK