ENTREVISTA A LLUÍS FERRER FERRER, AUTOR D’ANNÍBAL I S’IBOSITÀ…

TORNA EL FRIKI

Entrevistam a l’autor d’Annibal i s’ibosità, el primer llibre que publica Lluís Ferrer Ferrer ens parla dels misteriosos orígens del llegendari general cartaginès, Annibal, i la seua relació amb un foner eivissenc, “s’ibosità”.

Es tracta del primer volum d’una trilogia de ficció pseudo històrica per a tots els públics que ha publicat l’editorial Mediterrània i que conta, a més amb el treball gràfic del pintor Manuel Rodríguez Méndez.

  • I-C:  Després de l’èxit de la teua òpera prima, segueixes considerant-te un forner que escriu?

LLF

: Puc assegurar sense cap gènere de dubtes que segueixo  sent invariablement un forner que escriu. Com ja vaig comentar amb anterioritat en aquesta mateixa pàgina uep! són molts anys en el gremi (de fet, tota la meua vida laboral) i, tot i que sembli una colloneria, el cert és que la feina que em sustenta econòmicament em satisfà moltíssim. Encara que també consider absurda l’afirmació d’alguns inconscients quan afirmen que els agrada treballar, i som de l’opinió que l’esclavitud mai no es va arribar a abolir del tot si no que tan sols es va posar en nòmina, el cert és que al manco m’agrada allò que faig; és una feina manual i honrada on tots els dies em segueixo sorprenent del petit miracle de la transformació d’una matèria prima en un element tan bàsic i necessari como és el pa. El cert és que en aquest aspecte me puc considerar un privilegiat perquè si bé és cert que NO m’agrada treballar (ni a mi, ni a ningú…desenganyem-nos) al manco gaudeix enormement i m’ho passo bé amb allò que faig.


  • I-C: De quina manera es va a promocionar Anníbal i s’ibosità en les jornades del Dia del llibre?
  • LLF: Els actes promocionals per aquestes jornades (i també per més endavant) comencen aquí mateix amb aquesta entrevista exclusiva per a tots els seguidors i caps pensants d’Ibiza-Click (faltaria més) que bé s’ho mereixen després d’haver d’aguantar-me estoicament quan estic donant la brasa tot l’any en les habituals seccions de còmic i del club de lectura.
    Els actes de cara al públic sobirà consistiran a la sabedora firma de llibres per part d’un servidor en les corresponents Diades del LLibre programades a Sta. Eulària el dia 19 d’abril (de 12.00h a 14.00h. en el Passeig de s’Alamera), en Vara de Rey, Eivissa, el 23 d’abril, l’horari encara està pendent de confirmació per què he de que combinar-lo amb altre sessió de firmes a l’Estanc-Llibreria San Carlos el mateix dia, ja us contaré, i esper també poder ser-hi en la Diada de Sant Antoni programada pel diumnege 26, tot i que el cert és que encara és prompte i més si no he rebut la corresponent invitació a l’esdeveniment per part de l’Ajuntament d’aquesta localitat.
    Una vegada passada la sabedora febre promocional que ens entra als autors per aquestes dates (os puc assegurar que anam per totes parts ambn el boli en una ma i el canell fluix prest a rubricar tot allò que se ens posi per davant) també hi ha altres cosetes preparades per a que la cosa no es refredi del tot…a saber, un servidor ja te confirmada la seua presància en el “LLetres Dites” d’enguany a celebrar el dijous, 28 de maig al voltant de les 20.00h. (segons tenc entès) a Ca’n Ventosa, Eivissa. Aquesta és una cita cultural ja consolidada en la qual els autors que han publicat durant els últims dotze mesos llegeixen de viva veu una part del seu treball més recent i en el que (fent gala d’inconsciència supina) també tenc intenció de saltar-me el protocol a la torera i llegir un petit avanç del pròxim volum de la saga, “Julia i s’ibosità, anys perduts” per anar obrint boca i posar les dentes llargues al personal.

    • A part de tot això també tenc pendent la presentació d’un llibre d’altre autor en dates i lloc encara per confirmar (presumiblement en el Club Diario de Ibiza).
      El reconegut periodista argentí Marcelo Bailone (també fent gala d’irresponsabilitat incomprensible per la seua banda) ha tengut el valor de fer-me l’encarregat de la posada de llarg en societat del seu esplèndid llibre de contes per adults titulat “Las mujeres de antes no usaban teléfono” (i no com les d’ara… afegiria jo) volum que firma Marcelo sota el pseudònim d’Ángel Eusebio, i del que podeu veure un avanç d’aquest i d’altres treballs seus a  tarritos.es   Serà tot un honor per la meua part encarregar-me d’aquesta presentació… i esper que les conseqüències no siguin massa funestes pel seu (esper que) brillant futur literari.

      De tot això i d’altres infames i febrils actes promocionals que aniran sorgint i també d’aquells que encara estan pendents de confirmar trobareu complida informació en el sota apartat del fòrum d’aquesta mateixa uep! que sota el títol “Anníbal i s’ibosità, de LLuís Ferrer Ferrer” engloba totes les novetats que van sorgint al respecte d’aquesta novel·la.
    • I-C: Per a quan la segona part?

    LLF: En un principi, i sempre que el temps, l’autoritat, les subvencions i l’editorial ho permetin, tenc intenció de llançar al mercat “Julia i s’ibosità, anys perduts” a mitjans novembre d’aquests mateix any. El cert és que el part és més delicat i dificultós d’allò que creia en un principi per què amb la sabuda crisi que ens està donant pel sac a base de bé, les institucions es veuen obligades a retallar pressupostos d’on bonament puguin, i el cert és que la secció de cultura sempre és la primera a portar-se el pal; una pena però és així. De tota manera i després de diverses entrevistes prèvies amb els responsables municipals pertinents, sembla que l’èxit d’“Anníbal i s’ibosità” no ha passat de llarg i la participació de l’Ajuntament de Sta. Eulària y del Palau de Congressos Ibiza en el projecte està prácticament confirmada. Una latra cosa és el Consell d’Eivissa, del qual encara avui estic esperant a que me donin cita per anar a plorar desconsoladament a la conselleria de cultura a la recerca d’un grapat de mísers euros per poder posar en marxa i amb garanties el projecte en la seua totalitat (més endavant veureu a allò que em refereixo). Però al cap i a la fi, són les vendes del primer volum les que tendran un pes fonamental en la decisió a prendre per l’Editorial Mediterrània a l’hora d’arriscar-me a llançar al mercat el segon volum de la saga del foner amb les pilotes més grans de tot Ibosim… i el cert és que la cosa pinta bé, per què els números canten i “Anníbal i s’ibosità” s’està comportant bastant bé quant a l’aspecte purament. 

    • I-C: Amb quin tipus de col·laboracions artístiques comptes pel següent llibre?

    LLF: El cert és que en aquest aspecte també ha sorgit un imprevist amb el qual m’ha collit per sorpresa, i és la total i sorprenent desvinculació amb el projecte de l’autor de les il·lustracions del primer volum de la saga. Una vegada confirmat aquest descart vaig tenir molt clar que volia fer alguna cosa completament original i diferent, y allí va ser el multipremiat i reputadíssim fotògraf reconegut dins l’àmbit nacional Alex Marí Escalera, que es va involucrar fins als fons en un projecte certament interessant. No és la primera vegada que Alex col·labora aportant el seu art visual a la corrent literària ja que en l’actualitat també està col·laborant amb l’insigne Julio Herranz en el seu bloc “Las Musas”.

    La línia de treball que Alex va a seguir a “Julia i s’ibosità, anys perduts” va a resultar senzillament espectacular, i ja que estam reclutant (més bé enganyant sutilment diria jo) a una sèrie de personatges rellevants de diversos àmbits de la cultura local per a que posin de models caracteritzats a mode de retrat dels personatges que apareixen en la novel·la. Jo mateix som un d’ells i us puc confessar que port un parell de mesos donant-me ordi com un marrà abans de San Martí al més pur estil De Niro en “Toro Salvaje” per tal de donar la talla (mai millor dit) requerida pel voluminós personatge que m’ha tocat en sort, de moment ja he passat dels meus 88 kg habituals als 102 kg actuals, tal com us ho cont (em temo que l’operació bikini d’enguany va a resultar d’allò més complicada). I també podreu veure en exclusiva i al seu degut temps en aquesta mateixa uep! un soberbi avanç a mode de pòster “teaser” d’allò que se ens ve al damunt amb la publicació del segon volum. Si voleu veure alguna mostra dels seus impactants treballs tan sols heu de seguir l’enllanç    fotografosibiza.com  i us fareu vosaltres mateixos una idea d’allò que estic contant.

    Però aquí no acaba la cosa quant a col·laboracions estrella es refereix… ja us puc avançar, també en primícia a tots els clikeros que gaudeixen de la pàgina cultural més canyera d’Ibosim, que la companyia teatral T’Eiviss dirigida a la par per les incomparables  Angels Martínez i Neus Torres estan treballant en la dramatització i adaptació teatral de “Anníbal i s’ibosità” en aquestos mateixos instants, tot això amb vistes a la seua estrena mundial (i gratuïta) en el Palau de Congressos Ibiza el mateix dia de la presentació del llibro “Julia i s’ibosità, anys perduts” en novembre d’aquest any mateix any. Data i lloc en el qual també gaudirem tots d’una doble exposició d’Alex Marí Escalera, una retrospectiva amb el més destacat de tota la seua feina disn l’àmbit professional al llarg de la seua ja dilatada carrera i una altra amb el procés creatiu i elss retrats definitius que il·lustraran el segon volum de la trilogia…tot això donant lloc a una vetllada multicultural que és per a no perdre’s, escolti.

    Compreneu ara perquè hi vaig plorant per les cantonades cercant una subvenció pel projecte?  

    • I-C: En què pensa l’escriptor quan amassa el pa i en què pensa el forner quan escriu?

         LLF: Buf!!, el cert és que la pregunta se les du, ja que la meua solitària i soferta  neurona no fa si no maquinar les més inversemblants i extravagants propostes al llarg de tot el dia sens semblar importar-li el lloc ni el moment en el qual em venen al cap aquest cúmul d’idees descabellades, algunes d’elles per cert amb més perill que Bermejo i Garzón junts en l’aniversari de Bambi. Però el cert és que malgrat dels permanents i habituals tripijocs neuronals que tenen per funció fer-se amb un pla per a dominar el món (com per altra banda ha de fer a diari qualsevol espècimen friki que es preï) la veritat és que la meua matèria gris no sol mesclar o treballar amb diversos conceptes diferents al mateix temps. En aquest aspecte som bastant bàsic (com habitualment solem ser-ho tots els paios) i quan estic en la faena l’única cosa que hi veig davant meu és allò que estic amassant i, quan escric, desconnect totalment del forner per a dedicar-me a deixar volar la meua imaginació cercant les punyeteres i escorredisses muses que moltes vegades no es presenten ni tan sovent ni on un vol. Crec que si mirés de mesclar ambdues coses patiria un patètic col·lapse neuronal de l’estil Bush (fill) com, per exemple, quan per poc s’asfixia durant l’insensat procés de menjar galetetes salades mentre estava mirant la tele… a qui se li ocorre realitzar semblants i arriscades tasques al uníson?. En definitiva, quan amasso pens en el pa i quan escric pens en llibres, el meu reduït quocient intel·lectual no dona per més, ho sento.

    • I-C: Què necessita Eivissa dins l’àmbit cultural?

    LLF: El cert és que sembla que darrerament ens passa un poc com als de l’acudit (impossible de reproduir en aquestes línies), que malgrat la qualitat de la matèria prima de la que disposaven, també evidenciaven una preocupant manca d’organització!!! Culturalment parlant crec que ens manca un poc d’això mateix, per què si be la qualitat de l’oferta cultural de l’illa é innegable i abasta tots els àmbits de l’art, tampoc es menys cert que existeix una curiosa tendència a celebrar actes i esdeveniments als quals ens resulta impossible assistir perquè tot es programa pel mateix dia i a la mateixa hora… i després ens passam setmanes senceres sense cap oferta que es preï, tan sols per tornar a esperar que totes arribin de colp una vegada més i ens deixin una altra vegada amb l’etern dubte existencial de per quina decantar-nos. No sé perquè però aquest sembla ser un problema endèmic bastant mosquejant però que, d’altra banda, hauria de tenir una molt fàcil solució sempre i quan els organitzadors responsables d’esdeveniments es dignessin a fer servir aquests magnífic invent nomenat telèfon i es posessin d’acord per tal de no fer-se la punyeta contraprogramant-se uns a altres. Estic segur que així sortirien ells guanyant… i nosaltres també, por suposat.

    D’altra banda també crec que aquesta magnifica uep! cultural que és Ibiza-Click (atenció:moment piloteig) ha vengut a tapar un forat important que veníem arrossegant des de feia anys a l’illa quant a divulgació d’activitats relacionades amb la cultura. El cert és que dona gust poder obrir la pàgina i trobar cada dia diferents i diverses propostes culturals i d’esbarjo que d’una altra manera se’ns passarien de llarg i de les que segurament no tindríem cap noticia fins que ja haguessin estat consumades i publicades en premsa amb el consegüent picada de peus que allò comporta per haver-nos perdut alguna cosa irremediablement. En aquest aspecte la uep! cumpleix a la perfecció amb el vostre propòsit divulgatiu i és d’agrair que es pugui gaudir de tot això en la comoditat de les nostres cases i sense aixecar-nos de la cadira.

Moltes gràcies a tot l’equip per la vostra feina ben feta i també a tots els clikeros (una vegada més) per aguantar les meus bestieses habituals.
Besos a tod@s xxx

  • IN CLARIS NON FIT INTERPRETATIO
    P.D: Per cert… par a quan una kedada clikera?  
    I-C: prenem nota de la proposta
  • ANNIBAL I S’IBOSITÀ