Des d’antic els illencs conegueren bé les propietats medicinals de moltes plantes silvestres -com ara el fonoll, la menta, el romaní o la camamilla-, durant segles usades en forma de tisana per combatre algunes malalties. Donades les propietats amargues d’algunes d’aquestes plantes, s’anà afegint sucre a les infusions. I aquest costum es va mantenir en elaborar les "herbes dolces". 

El licor d’herbes començà a preparar-se de forma casolana fa uns dos-cents anys, quan cresqué la producció de vi a les Illes i els alambins de coure eren a mà per fer destil·lats. Res més senzill que posar un ramet d’herbes aromàtiques dins d’una ampolla i deixar-lo macerar amb anís. Moltes famílies mantenen encara aquest costum, ja que degustar unes herbes fetes a casa complau a qualsevol. S’elaboren durant els mesos de maig i juny, quan floreixen les plantes que formen part de la preparació. 

La quantitat i composició d’herbes dins de cada ampolla varia segons la recepta de la casa. Cal guardar les botelles en un lloc fresc i sec durant un mínim de tres mesos, i si l’ampolla, un cop buida, es torna a omplir d’anís, les herbes encara conserven moltes de les seves propietats. 

A finals del XIX va néixer a Formentera la primera indústria elaboradora de begudes espirituoses de les Pitiüses, una petita fàbrica que anys després es traslladaria a Eivissa i que encara perdura. Avui les herbes eivissenques gaudeixen d’una denominació geogràfica, i els reglaments reguladors les defineixen com una beguda espirituosa anisada obtinguda bàsicament per extracció d’aromes de diverses plantes procedents de la zona d’elaboració, entre moltes altres: romaní, fonoll, anís, ginebró, orenga, menta, fulles i escorça de llimona. La seva fabricació inclou els processos de destil·lació en alambins de coure, la maceració i la infusió.

+ INFO: www.ibiza-chef.com

GUIA PER A PERDRE’S A LA 
VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA

Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK