Temorosa que allò suposes una desgràcia per a tots va començar a plorar desesperadament mentre marxava de tornada a casa. D’aquelles llàgrimes que anava deixant al seu darrere es va anar formant un riu d’aigua fresca que l’acompanyà fins casa seua. L’aigua brollava amb tanta força que va poder omplir tots els pous de Barcelona. 

Prop de la casa de Santa Eulària hi havia un gran bosc ple de xiprers. Un dia que la Santa hi passejava se li va aparèixer un àngel que li pronosticà que seria santa i patrona de Barcelona. A principis del segle IV (284-305) l’emperador Dioclecià decretà la persecució sense treva dels cristians. Santa Eulària tenia tan sols 13 anys i es va presentar davant el cònsol Decià i li digué que ella era cristiana i l’increpà durament per la fúria amb què aquest tractava els cristians. Decià tancà Santa Eulària a la presó i la va condemnar a patir tretze tortures com tretze eren els seus anys. I finalment, es diu que fou clavada en creu a la plaça de l’Àngel de Barcelona. 

L’any 1235 suposà per a Eivissa el trànsit de la influència islàmica a la cristiana. Eivissa i Formentera passen a formar part de la Corona Catalano-Aragonesa. Quan els nous pobladors catalans, liderats per Guillem de Montgrí, arribaren a les nostres terres posaren nom a cada poble. I com que sentien una gran devoció per Santa Eulària, quan veren que hi havia un riu recordaren la història de la Santa i li posaren Quartó del Rei, primer, i després Santa Eulària des Riu. Santa Eulària va ser la patrona de Barcelona fins al 1687. Actualment és la patrona de la Catedral de Barcelona. De fet la Catedral està dedicada a la Santa i les seues restes es troben a la cripta de la Catedral, sota l’Altar Major. 

+ INFO: www.ibizatourist.info