Sin categoría
LA VIDA DELS VELLS MARINS
El vell marí (Monachus Monochus) havia estat molt present en aigües pitiüses fins que a meitat del segle XX va desaparèixer de les illes i ara figura en la llista de les deu de major risc d’extinció de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza. Des del Govern Balear es vol contribuir en las iniciatives per a recuperar aquesta espècie mitjançant un conveni per impulsar un pla global sobre l’animal en l’àmbit de la Mediterrània Occidental, ja que, molt recentment, l’espècie també s’ha extingit de la costa mediterrània del Marroc.
El març és el mes que es desperta el vell marí. Els pescadors contaven diverses coses d’aquest peixarro. Es creia que a la mar hi havia tota la mateixa fauna que en terra, adaptada a viure dins l’aigua i, per tant, en forma de peix. El vell marí és el porc de mar. Diuen que viu més de cent anys i que de tant en tant surt a passar estones fora de l’aigua; quan veu que algú s’acosta, a fi que no l’atrapi li engega tot un seguit de pedres que el mantenen a distància i, mentrestant, ell corre a tirar-se altra vegada al mar.
Coneix les barques tant o més que els mateixos pescadors, i en sap els noms i coneix els patrons i la tripulació. Quan la gent dorm, tot esperant l’hora de cobrar la calada, el vellmarí puja tranquil·lament a coberta del bastiment i es posa a dormir i a roncar com si fos una persona. Així que un es belluga, corre a tirar-se a l’aigua, on espera que llevin i, tal com van estirant la xarxa, es va menjant tot el peix i se n’omple la panxa sense cap esforç i així, els pescadors treuen les xarxes buides.
GUIA PER A PERDRE’S A LA
VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK