Les modificacions efectuades afecten, en general, a la reorganització i distribució interior de l’edifici, i introduïdes tant pel millor coneixement constructiu que ara es té, com per aconseguir un òptim desenvolupament de les funcions a què serà destinat el complex. Per això, el nou Can Curt, en els seus gairebé 540 m2 de superfície total construïda, a més de la cafeteria, seguirà albergant a l’associació de veïns, a la de majors, al grup folklòric i al Centre Cultural Es Vedrà, comptant, així mateix, en el seu perímetre delimitat per parets de pedra, amb un jardí bonic amb tarongers, albercoquers, llimoners i magraners, així com una sala d’exposicions en el que van ser els corrals de la casa.

Can Curt suposa el clàssic exemple d’antic "casament" eivissenc, compost normalment per un conjunt d’habitacions i dependències integradores de la tradicional casa pagesa. En els anys vuitanta els seus antics propietaris el van vendre, i l’edificació sotmesa a un procés de renovació que va suposar la variació de la configuració original de la casa, a més de la introducció a la seva fàbrica de nous materials. Posteriorment l’Ajuntament de Sant Josep va adquirir l’immoble, per a, l’any 2000, realitzar al seu torn nous treballs de reforma encaminats a la conversió de l’edifici en "casal de güelus", segons projecte bàsic id’execució de l’arquitecte Pere Pons.

El conjunt arquitectònic de Can Curt està dominat pel BIC consistent en una torre de defensa cilíndrica de parament d’espina de peix, probablement del segle XVI, els murs estan realitzats en maçoneria ordinària presa amb morter de calç i sorra de considerable gruix, a la qual s’accedeix des de la pròpia casa. Adossat, es troba l’antic "casament" de Can Berri, la família rivalitzava cap al 1791 amb la de Can Curt, tot per poder tenir dins de la seva propietat l’església parroquial de Sant Agustí, que en aquells dies es projectava construir. Finalment, el bisbe Eustaquio Azara va triar l’emplaçament actual del temple, ordenant que la seva façana principal s’orientés cap al nord, per tal de mirar cap a les dues cases antagonistes, contravenint el costum eivissenc d’enfocar la paret lateral noble de les esglésies cap al sud.