PARC NATURAL DE SES SALINES D’EIVISSA I FORMENTERA

Un dels paratges més sorprenents de les Illes Balears és a les Pitiüses. Es tracta de ses Salines d’Eivissa i Formentera, declarades Reserva Natural el 1995 i Parc Natural el 2001

Aquí conviuen comunitats vegetals i animals endèmiques sota un ric ecosistema on la sal adquireix un valor dominant. Tot això fa que els seus paisatges i platges siguin irrepetibles. 

Antigament Eivissa va ser anomenada l’illa de la sal. Tant és així, que els eivissencs tenien per dret consuetudinari el proveïment d’aquest condiment. Els primers que van explotar aquests aiguamolls van ser els cartaginesos, cap al segle V aC. Després de la Reconquesta van passar a propietat de la Universitat i es convertiren en una de les salines més importants del Mediterrani. Al llarg de diversos segles foren propietat de la Corona, fins que el 1871 van passar a mans privades. Avui l’extracció hi continua com en el passat, a base de mètodes tradicionals i configurant un paisatge de muntanyes blanques que semblen cosa d’un altre món. 

Des del 1995 aquest entorn és part de la Reserva Natural Marítima i Terrestre de ses Salines i desde 2001 Parc Natural. Comprèn quasi tot el vèrtex sud d’Eivissa, el nord de Formentera i els illots que separen una illa de l’altra. És un ecosistema de gran riquesa, declarat Zona d’Especial Protecció per als Ocells. Dels 210 que se n’han catalogat, se’n destaquen les garses i els flamencs, que és fàcil de contemplar quan hi fan estades migratòries, entre el juliol i l’octubre i del febrer al maig. 

La vegetació és condicionada per la salabror del terreny; hi predominen les semprevives endèmiques, els joncs i el salobre; els pujols, amb una concentració més baixa de sal, són coberts de savina, pinedes i garrigues de romaní i estepa. 

Platges llegendàries 

Però ses Salines també tenen un altre apartat de gran bellesa paisatgística i belles platges. Així, a la part de Formentera trobem les llacunes litorals de s’Estany des Peix, s’estany Pudent i de sa bassa de s’Espalmador. A Eivissa, la platja de còdols des Codolar i les platges d’arena blanca d’Illetes, es Cavallet (molt especial per les dunes, i tradicionalment nudista) i de sa Trinxa o ses Salines, vora les instal·lacions de la salina, des d’on es pot veure com embarquen els carregaments de sal. 

Al llarg del Parc, de 1.786,52 hectàrees de superfície, es conserven restes de la presència de l’home en èpoques remotes, com ara el poblat fenici de sa Caleta (entre es Codolar i es Puig des Jondal, declarat Patrimoni de la Humanitat en 1999), la torre de vigilància del segle XVI de Sal Rossa, l’esglesieta de Sant Francesc de s’Estany, l’església de Sa Revista i la torre de Ses Portes, totes del segle XVIII. 

Una passejada en bicicleta per aquest escenari és difícil d’oblidar. Si arribem fins al puig del Corb Marí, podrem albirar una panoràmica completa de ses Salines, els Freus, i la illa d’Espalmador 

Parque Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera (Oficina) 
Horari de dilluns a divendres de 8.00 a 15.00 
C/ Múrcia 6 
07800 Eivissa 
Tel.: +34 971 301 460

+ INFO: www.samagrana.com

ibiza-click.com

CULTURA I OCI EN UN SOL CLIC

+ INFO:

Leave a Comment

Your email address will not be published or shared. Required fields are marked *

PARC NATURAL DE SES SALINES D’EIVISSA I FORMENTERA

Un dels paratges més sorprenents de les Illes Balears és a les Pitiüses. Es tracta de ses Salines d’Eivissa i Formentera, declarades Reserva Natural el 1995 i Parc Natural el 2001.

Aquí conviuen comunitats vegetals i animals endèmiques sota un ric ecosistema on la sal adquireix un valor dominant. Tot això fa que els seus paisatges i platges siguin irrepetibles. 
Antigament Eivissa va ser anomenada l’illa de la sal. Tant és així, que els eivissencs tenien per dret consuetudinari el proveïment d’aquest condiment. Els primers que van explotar aquests aiguamolls van ser els cartaginesos, cap al segle V aC. Després de la Reconquesta van passar a propietat de la Universitat i es convertiren en una de les salines més importants del Mediterrani. Al llarg de diversos segles foren propietat de la Corona, fins que el 1871 van passar a mans privades. Avui l’extracció hi continua com en el passat, a base de mètodes tradicionals i configurant un paisatge de muntanyes blanques que semblen cosa d’un altre món. 

Des del 1995 aquest entorn és part de la Reserva Natural Marítima i Terrestre de ses Salines i desde 2001 Parc Natural. Comprèn quasi tot el vèrtex sud d’Eivissa, el nord de Formentera i els illots que separen una illa de l’altra. És un ecosistema de gran riquesa, declarat Zona d’Especial Protecció per als Ocells. Dels 210 que se n’han catalogat, se’n destaquen les garses i els flamencs, que és fàcil de contemplar quan hi fan estades migratòries, entre el juliol i l’octubre i del febrer al maig. 

La vegetació és condicionada per la salabror del terreny; hi predominen les semprevives endèmiques, els joncs i el salobre; els pujols, amb una concentració més baixa de sal, són coberts de savina, pinedes i garrigues de romaní i estepa. 

Platges llegendàries 

Però ses Salines també tenen un altre apartat de gran bellesa paisatgística i belles platges. Així, a la part de Formentera trobem les llacunes litorals de s’Estany des Peix, s’estany Pudent i de sa bassa de s’Espalmador. A Eivissa, la platja de còdols des Codolar i les platges d’arena blanca d’Illetes, es Cavallet (molt especial per les dunes, i tradicionalment nudista) i de sa Trinxa o ses Salines, vora les instal·lacions de la salina, des d’on es pot veure com embarquen els carregaments de sal. 

Al llarg del Parc, de 1.786,52 hectàrees de superfície, es conserven restes de la presència de l’home en èpoques remotes, com ara el poblat fenici de sa Caleta (entre es Codolar i es Puig des Jondal, declarat Patrimoni de la Humanitat en 1999), la torre de vigilància del segle XVI de Sal Rossa, l’esglesieta de Sant Francesc de s’Estany, l’església de Sa Revista i la torre de Ses Portes, totes del segle XVIII. 

Una passejada en bicicleta per aquest escenari és difícil d’oblidar. Si arribem fins al puig del Corb Marí, podrem albirar una panoràmica completa de ses Salines, els Freus, i la illa d’Espalmador 

Parque Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera (Oficina) 
Horari de dilluns a divendres de 8.00 a 15.00 
C/ Múrcia 6 
07800 Eivissa 
Tel.: +34 971 323 283
+INFO: www.ibizatourist.info

 


GUIA PER A PERDRE’S EN
LA VIDA ARTÍSTICA D’EVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK

Leave a Comment

Your email address will not be published or shared. Required fields are marked *

PARC NATURAL DE SES SALINES D’EIVISSA I FORMENTERA

Un dels paratges més sorprenents de les Illes Balears és a les Pitiüses. Es tracta de ses Salines d’Eivissa i Formentera, declarades Reserva Natural el 1995 i Parc Natural el 2001.

Aquí conviuen comunitats vegetals i animals endèmiques sota un ric ecosistema on la sal adquireix un valor dominant. Tot això fa que els seus paisatges i platges siguin irrepetibles.

Antigament Eivissa va ser anomenada l’illa de la sal. Tant és així, que els eivissencs tenien per dret consuetudinari el proveïment d’aquest condiment. Els primers que van explotar aquests aiguamolls van ser els cartaginesos, cap al segle V aC. Després de la Reconquesta van passar a propietat de la Universitat i es convertiren en una de les salines més importants del Mediterrani. Al llarg de diversos segles foren propietat de la Corona, fins que el 1871 van passar a mans privades. Avui l’extracció hi continua com en el passat, a base de mètodes tradicionals i configurant un paisatge de muntanyes blanques que semblen cosa d’un altre món.

Des del 1995 aquest entorn és part de la Reserva Natural Marítima i Terrestre de ses Salines i desde 2001 Parc Natural. Comprèn quasi tot el vèrtex sud d’Eivissa, el nord de Formentera i els illots que separen una illa de l’altra. És un ecosistema de gran riquesa, declarat Zona d’Especial Protecció per als Ocells. Dels 210 que se n’han catalogat, se’n destaquen les garses i els flamencs, que és fàcil de contemplar quan hi fan estades migratòries, entre el juliol i l’octubre i del febrer al maig.

La vegetació és condicionada per la salabror del terreny; hi predominen les semprevives endèmiques, els joncs i el salobre; els pujols, amb una concentració més baixa de sal, són coberts de savina, pinedes i garrigues de romaní i estepa.

Platges llegendàries

Però ses Salines també tenen un altre apartat de gran bellesa paisatgística i belles platges. Així, a la part de Formentera trobem les llacunes litorals de s’estany des Peix, s’estany Pudent i de sa bassa de s’Espalmador. A Eivissa, la platja de còdols des Codolar i les platges d’arena blanca d’Illetes, es Cavallet (molt especial per les dunes, i tradicionalment nudista) i de sa Trinxa o ses Salines, vora les instal·lacions de la salina, des d’on es pot veure com embarquen els carregaments de sal.

Al llarg del Parc, de 1.786,52 hectàrees de superfície, es conserven restes de la presència de l’home en èpoques remotes, com ara el poblat fenici de sa Caleta (entre es Codolar i es Puig des Jondal, declarat Patrimoni de la Humanitat en 1999), la torre de vigilància del segle XVI de Sal Rossa, l’esglesieta de Sant Francesc de s’Estany, l’església de Sa Revista i la torre de Ses Portes, totes del segle XVIII.

Una passejada en bicicleta per aquest escenari és difícil d’oblidar. Si arribem fins al puig del Corb Marí, podrem albirar una panoràmica completa de ses Salines, els Freus, i la illa d’Espalmador.
llegamos hasta el Puig del Corb Marí podremos divisar una panorámica completa de Ses Salines d’Eivissa, els Freus, y la isla de s’Espalmador

+ INFO: www.ibiza-secrets.com


GUIA PER A PERDRE’S
A LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA

Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK

Leave a Comment

Your email address will not be published or shared. Required fields are marked *