XEVI FOR EVER

XEVI, PERSONATGE ÚNIC I IRREPETIBLE

La República Independiente del Fracaso y Bont´s Escuela Internacional de Clown ens envíen una nota d’acomiadament d’aquest artista que ens ha deixat fa pocs dies i que durant els darrers 15 anys va ser la cara artística del Port d’Eivissa…

Des de Ibiza-Click ens sumam al dolor por la pèrdua d’aquest entranyable mimo que tan bons moments ens va fer passar.

Vesí del carrer Bolós d’Olot, anava cada dia (gairebé) als Escolapis, on va fer alguns dels amics que conservaria tota la vida. Als boys scouts, al voltant dels focs de campament, es va iniciar en la música i el teatre.

Es va graduar com “teatrer” i amb una expulsió per no voler complir les normes. Ja es començava a perfilar el personatge i el seu esperit anarquista que el va acompanyar tota la vida.

Va estudiar a Girona i després Psicologia en la Universitat de Barcelona. Per tal de guanyar-se la vida treballava com ceramista, pintor, taxista, artesania psicodèlica (caixes de mistos pintades, arracades)… i els estius com a pastor d’ovelles als Alps Suissos i als Pirineus de Lleida, durant anys.

L’agradava viatjar. Per a ell el viatge era una forma de vida, d’aprenentatge i comunicació, sempre lluny dels circuits turístics, integrant-se al màxim en el país on es trobava. Això el va convertit en un autèntic nòmada. Va reduir les seues necessitats al mínim. Tenia la capacitat de sentir-se a casa fos on fos. Va començar als 16 anys a viatjar en moto per Eivissa. Després vendrien Grècia, Marroc, Alemanya, Suïssa on va començar a treballar al carrer fent d’actor… va estar un any per Àfrica realitzant feines diverses. La India el captivava i durant 3 anys va viatjar cada any, on feia reportatges de vídeo. Brasil, y sempre el Marroc…

Com artista ha estat polifacètic. Dibuixant aficionat, músic de carrer “underground” (en el metro i fora del metro), també va participar en grups llegendaris com Hoc, Pa Torrat, nombroses Jam Sessions en el Carme i en qualsevol part del món, coautor de l’opera-rock Tusca….
 

Però la vertadera passió de Xevi es va despertar l’any 1983, al Camerun, on es va enrolar en el Circ Regland que era de gira. Feia de pallasso, aclamat dia rere dia per un públic d’africans entusiasmats. De tornanda a Cataluny va ser el primer “home – estàtua” de les Rambles de Barcelona amb el número “El músic desconegut”, que va dur a altres capitals europees durant anys i que va ser una de les seues fonts d’ingressos. Becat per la Generalitat de Catalunya, va estudiar durant 3 anys a l’escola LE COCQ de Paris, punt de referència mundial del teatre de Mimo.

Amb experiència acumulada i elegint el carrer com escenari predilecte, va crear altres personatges tan entranyables com és ara l’“Ombra Escardalenca” o “La Parsuit”. El carrer el donava la possibilitat de treballar en plena llibertat, sense condicionants i amb total espontaneïtat, cosa que ha donat sempre als seus espectacles una frescor i una màgia úniques. Nombroses autoritats de les arts escèniques (també anomenades Patums) han reconegut que com artista de carrer, un gènere infravalorat per la crítica, ha estat un actor únic, irrepetible i que ha creat escola.

En l’actualitat en Xevi, estava estudiant i col·laborant en la CLOWNS SCHOOL d’ERIC DE BONT, instal·lada a Eivissa, l’illa amada d’en Xevi. Allà, en l’associació de Clowns, ajudava als joves pallassos. Han quedat diversos projectes sense realitzar…

Era una referència les seues actuacions en l’estiu, des de feia 15 anys, en el porto d’Eivissa, les terrasses, el passeig… La gent l’esperava cada nit. Tothom reia.

Unes altres facetes de la seua activitat artística varen ser el cine, la televisió i la publicitat. Va estar molts anys treballant regularment en un equip de guionistes de cine. Va participar com actor a moltes pel·lícules, destaquen “Atolladero” i més a prop el nostre “La Puñalada”. També la gent l’aturava pel carrer quan sortia cada setmana en la televisió, en la sèrie Makinavaja, fent de “quinqui” juntament amb Pepe Rubianes.

Xevi va ser un artista i un “artista”. Un artista per les arts i un “artista” per a la vida. Home de Principis, entre les seues obsessions tenien màxima importància la Llibertat i la independència, ser honrat i lleial amb els amics i amb si mateix. Va fer seus els ideals “hippies”, l’agradava sentir-se revolucionari i amava el seu país. Va viure al marge del Sistema, cosa que no el va impedir estar sempre al servei del Bon Humor. Generador de Bon Rollo com cap altre, sempre recordarem les rialles que ens ha provocat.

+ INFO: www.ibizarts.es

GUIA PER A PERDRE’S A
LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK

Related Posts

V MOSTRA INTERNACIONAL DE NARRACIÓ ORAL
ESTA SEMANA, EN ANEM AL CINE: «EL IMPOSTOR»
Marcos Torres
Festival de Cine IFF
UN EMPAT QUE SAP A POC
CONEIX ELS SIGNES DEL ZODÍAC: BALANÇA

Leave a Comment

Your email address will not be published or shared. Required fields are marked *

XEVI FOR EVER

XEVI, PERSONAJE ÚNICO E IRREPETIBLE

La República Independiente del Fracaso y Bont´s Escuela Internacional de Clown nos envían una nota de despedida de este artista que nos ha dejado hace pocos días y que durante los últimos 15 años fue la cara artística del Puerto de Ibiza…

Desde Ibiza-Click nos sumamos al dolor por la pérdida de este entrañable mimo que tan buenos momentos nos hizo pasar.

Vecino de la calle Bolós de Olot, iba cada día (casi) a los Escolapios, donde hizo algunos de los amigos que conservaría toda la vida. En los boys scouts, alrededor de los fuegos de campamento, se inició en la música y el teatro.

Se graduó como “teatrero” y con una expulsión por no querer cumplir las normas. Ya se empezaba a perfilar el personaje y su espíritu anarquista que le acompañó toda la vida.

Estudió en Girona y después Psicología en la Universidad de Barcelona. Para ganarse la vida trabajaba como ceramista, pintor, taxista, artesanía psicodélica (cajas de cerillas pintadas, pendientes)… y los veranos como pastor de vacas en los Alpes Suizos y en el Pirineo de Lérida, durante años.

Le gustaba viajar. Para él el viaje era una forma de vida, de aprendizaje y comunicación, siempre lejos de los circuitos turísticos, integrándose al máximo en el país donde se encontraba. Esto lo convirtió en un auténtico nómada. Redujo sus necesidades al mínimo. Tenía la capacidad de sentirse en casa estuviera donde estuviera. Empezó a los 16 años a viajar en moto por Ibiza. Después vendrían Grecia, Marruecos, Alemania, Suiza donde empezó a trabajar en la calle haciendo de actor… Estuvo un año por África realizando trabajos diversos. La India lo cautivaba y durante 3 años viajó cada año, dónde hacía reportajes de vídeo. Brasil, y siempre Marruecos…

 Como artista ha sido polifacético. Dibujante aficionado, músico de calle “underground” (en el metro y fuera del metro), también participó en grupos legendarios como Hoc, Pa Torrat, numerosas Jam Sessions en el Carme y en cualquier parte del mundo, coautor de la opera-rock Tusca….

Pero la verdadera pasión de Xevi se despertó el año 1983, en Camerún, dónde se enroló en el Circo Regland que estaba de gira. Hacía de payaso, aclamado día tras día por un público de africanos entusiasmados. De vuelta en Cataluña fue el primer “hombre – estatua” de las Ramblas de Barcelona con el número “El músico desconocido”, que llevó a otras capitales europeas durante años y que fue una de sus fuentes de ingresos. Becado por la Generalitat de Catalunya, estudió durante 3 años en la escuela LE COCQ de Paris, punto de referencia mundial del teatro de Mimo.

Con experiencia acumulada y eligiendo la calle como escenario predilecto, creó otros personajes tan entrañables como es ahora la “Ombra Escardalenca” o “La Parsuit”. La calle le daba la posibilidad de trabajar en plena libertad, sin condicionantes y con total espontaneidad, cosa que ha dado siempre a sus espectáculos una frescura y una magia únicas. Numerosas autoridades de las artes escénicas (también llamados Patums) han reconocido que como artista de calle, un género infravalorado por la crítica, ha sido un actor único, irrepetible y que ha creado escuela.

Actualmente Xevi, estaba estudiando y colaborando en la CLOWNS SCHOOL de ERIC DE BONT, instalada en Ibiza, la isla amada de Xevi. Allá, en la asociación de Clowns, ayudaba a los jóvenes payasos. Han quedado varios proyectos sin realizar…

Era una referencia sus actuaciones en verano, desde hace 15 años, en el puerto de Ibiza, las terrazas, el paseo… La gente le esperaba cada noche. Todo el mundo reía.

Otras facetas de su actividad artística fueron el cine, la televisión y la publicidad. Estuvo muchos años trabajando regularmente en un equipo de guionistas de cine. Participó como actor en muchas películas, destacan “Atolladero” y más cerca nuestro “La Puñalada”. También la gente le paraba por la calle cuando salía cada semana en la televisión, en la serie Makinavaja, haciendo de “quinqui” junto a Pepe Rubianes.
 
Xevi fue un artista y un “artista”. Un artista para las artes y un “artista” para la vida. Hombre de Principios, entre sus obsesiones tenían máxima importancia la Libertad y la independencia, ser honrado y leal con los amigos y consigo mismo. Hizo suyos los ideales “hippies”, le gustaba sentirse revolucionario y amaba su país. Vivió al margen del Sistema, cosa que no le impidió estar siempre al servicio del Buen Humor. Generador de Buen Rollo como ningún otro, siempre recordaremos las risas que nos ha provocado.

+ INFO: www.ibizarts.es

GUÍA PARA PERDERSE EN
LA VIDA ARTÍSTICA DE IBIZA

¿Tienes algo que aportar? FORUM-CLICK

Leave a Comment

Your email address will not be published or shared. Required fields are marked *