EL VELL MARÍ ES PROTEGEIX

Diferents organismes nacionals i internacionals uneixen esforços per a protegir als vells marins (Monachus monachus) i promoure la seua prompta recuperació. Així, els governs d’Espanya, Portugal, Mauritània i Marroc han signat un “memorant d’enteniment” per a protegir al vell marí mediterrani, amenaçat d’extinció. Aquest animal ha estat objecte d’atenció des de 1986 del denominat “Pla d’Acció Mediterrani” del Programa Mundial de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).
El Govern balear ha iniciat també un pla de protecció per a preservar l’hàbitat del vell marí. El conseller de Medi ambient, Miquel Àngel Grimalt, indicà que seria possible la reintroducció d’aquesta espècie en llocs com el Parc Natural de Cabrera i apuntà que el fet que aquesta es produeixi en la Comunitat, compta amb el beneplàcit dels pescadors.

Quant als recents avisaments en aigües balears, el conseller Grimalt insistí que es tracta d’una espècie protegida en greu risc d’extinció per la qual cosa recalcà que està prohibit apropar-se a més de cent metres de l’animal així com molestar-lo. De la mateixa manera, desaconsellà freqüentar les coves en el tram de costa on s’ha detectat la presència de l’animal.

D’altra banda, Grimalt ve fer especial menció en què l’ existència d’aquest vell marí en les costes balears és un "indicador de la qualitat del nostre litoral" i apuntà la possibilitat que això sigui "positiu per a nostra economia" degut a la importància del turisme a les Illes.

Eivissa i Formentera compten amb la Reserva Natural de Ses Salines, el major espai marí protegit del mediterrani espanyol (més gran encara que el Parc Nacional de Cabrera) on el vell marí era abundant i ben conegut. És l’únic espai natural de tot la Mar Mediterrània inclosa en la llista de Béns Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. De fet, el vell marí o foca mediterrània, visqué en aigües de la Mediterrània fins la dècada dels anys 60, moment en què fou extingida a causa, principalment, de l’acció humana. La quantitat de vells marins ha estat greument afectada pels fenòmens naturals i per activitats humanes, tals com la pesca i la contaminació. Actualment viuen en el seu hàbitat natural únicament uns 500 exemplars.




GUIA PER A PERDRE’S A LA

VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA

Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK