ENTREVISTA A RAFA PELETEY

Origen: Francia
Arribada a Eivissa/any 90

"M’he interessat més per la música com a concepte global"
Intentar miniaturitzar, en un petit article, la fluidesa de la prosa i l’apassionament amb el qual Rafa Peletey[1] parla de la música i l’art és un procés complicat. Dominada aquesta sensació inicial us diré que aquest artista polifacètic d’origen gal arriba a Eivissa als cinc anys, lloc a on residirà en un primer esbadio fins l’adolescència i a on iniciarà el seu aprenentatge musical. El seu apropament a la guitarra apareix ja de forma plàstica en multitud de dibuixos de cowboys que -ens conta- realitzava als set anys a la vista de la seua mare -en ells el vaquer sempre apareixia amb una guitarra-…

De la seua primera guitarra i composicions al seu trasllat a París amb la finalitat de perfeccionar els seus estudis musicals, varen passar alguns anys. Durant aquest període al país veí, toca com a teloner d’artistes com Lou Reed, The Christians, Al Jarreau… Tot i això, la seua trajectòria artística el torna de nou a les platges pitiüses, i als anys noranta es muda a Eivissa, la que considera "un univers en miniatura".
En el transcurs d’aquests anys la seua trajectòria s’ha decantat per la direcció artística degut a que, com ell mateix diu, "m’he interessat més per la música com a concepte global, sobre com construir arranjaments, com funciona cada instrument…" Per aquesta raó, Rafa Peletey no es defineix com instrumentista unidireccional perquè "especialitzar-se en un instrument, tot i que és molt lloable, m’ha paregut d’alguna forma com pintar sempre amb el mateix color quan el que percep l’oienté global, com un quadre de múltiples colors".

Els seus primers treballs a l’illa són com arranjador d’artistes com Manolo Díaz, Marga Bufí, Jon Michell… i al plànol internacional comparteix composicions, arranjaments i producció juntament amb Steve Norman (Spandau Ballet) de la banda d’aquest últim anomenada Cloudfish. També produirà al grup Quintessenza[1], de gran èxit a Itàlia.

Al marge de’aquesta labor com director artístic, a la seua faceta com autor participa amb alguns dels seus temes en vàries compilacions sota diversos pseudònims (dotcom, Funkyjack, la Mecanica) dins de la música electrònica i el chill out[2]. Estils a on comença a investigar ja des de mitjans dels vuitanta al traslladar-se a Eivissa per segon cop.

Tens algun projecte en aquest moment?
"En aquest moment estic preparant un àlbum de pop", un estil que l’interessa i, del que dono fe, és un gran intèrpret perquè la veu i el delicat gust interpretatiu és la nota a destacar als directes d’aquest gran músic i també intel·lectual. El seu interès pel Pop ve demarcat per una elecció estètica, encara que no excloent: "el pop utilitza en certa manera colors més vius, i l’interès va més focalitzat al que conten les cançons"[3].

A més, està immers en un projecte de musicalització sobre textos del salmantí Juan Mari Montes -lletrista d’intèrprets com Ana Belén, Malú, Cómplices, entre d’altres molts-, projecte amb el qual confessa estar delitant-se degut a la importància que li dóna a les paraules, les quals, a més, utilitza amb gran habilitat: "una bona lletra aguanta per sí sola, la música és llavors complementària".

En aquesta jornada curta -però intensa- amb Rafa Peletey una tarda solejada, acompanyada dels badalls del migdia, haig de baixar-me a la següent perquè el temps constreny. Tot i això, encara em quedo una estona enredada a la seua línea argumental i penso que el músic es defineix com a un viatger constant l’interior de sí mateix, amb la fina de trobar les paraules adequades, la nota precisa, el sentiment que cridi l’ordre a tot aquest caos creatiu.

En aquest viatge, la creació es converteix en objectiu únic i ineludible, encara que de vegades lacerant. Tot i axò, es transforma en èxtasis epifànic quan la música és domada, quan el públic mostra interès i aplaudeix emocionat al final d’aquest viatge… i a desfer de nou les maletes, per a omplir-les de nous pensaments que acompanyen la pròxima encomanda: la següent cançó. Un tema que, propi o aliè, ha de ser interpretat com si no hagués una altra oportunitat d’expressar el que conta.
Si la curiositat no deixa de perseguir-vos no dubteu en passar-vos alguna nit pel Teatre Pereira, des d’abans de la mitja nit fins a altes hores de la matinada. Podreu delectar-vos amb la veu i interpretació de Rafa Peletey[4] i d’altres artistes de gran valor artístic i humà. Possiblement em trobareu allí.
Nela Escribano entrevista a Rafa Peletey. (16 de novembre de 2007)

Leave a Comment

Your email address will not be published or shared. Required fields are marked *

ENTREVISTA A RAFA PELETEY

Origen: Francia.

Llegada a Ibiza / año 90

"Me he interesado más por la música como concepto global"

Intentar miniaturizar, en un pequeño artículo, la fluidez de la prosa y el apasionamiento con el que Rafa Peletey[1] habla de la música y el arte es un proceso complicado. Dominada esa sensación inicial os contaré que este artista polifacético de origen galo llega a Ibiza a los cinco años, lugar donde residirá en un primer estadio hasta la adolescencia y donde iniciará su aprendizaje musical. Su acercamiento a la guitarra aparece ya de forma plástica en multitud de dibujos de cowboys que –nos cuenta- realizaba a los siete años a la vista de su madre -en ellos el vaquero siempre aparecía con una guitarra-…

[1]  www.rafapeletey.com

De su primera guitarra y composiciones a su traslado a París con el fin de perfeccionar sus estudios musicales, pasaron algunos años. Durante este periodo en el país vecino, toca como telonero de artistas como Lou Reed, The Christians, Al Jarreau… Sin embargo, su trayectoria artística le devuelve de nuevo a las playas pitiusas, y en los años noventa se muda a Ibiza, la que considera "un universo en miniatura".
En el transcurso de esos años su trayectoria se ha decantado por la dirección artística debido a que, como él mismo dice, "me he interesado más por la música como concepto global, sobre cómo construir arreglos, cómo funciona cada instrumento…" Por esta razón, Rafa Peletey no se define como instrumentista unidireccional porque "especializarse en un instrumento, aunque es muy loable, me ha parecido de alguna forma como pintar siempre con el mismo color cuando lo que percibe el oyente es global, como un cuadro de múltiples colores".

Sus primeros trabajos en la isla son como arreglista de artistas como Manolo Díaz, Marga Bufí, Jon Michell… y en el plano internacional comparte composiciones, arreglos y producción junto con Steve Norman (Spandau Ballet) de la banda de este último llamada Cloudfish. También producirá al grupo Quintessenza[1], de gran éxito en Italia.

Al margen de esta labor como director artístico, en su faceta como autor participa con algunos de sus temas en varias compilaciones bajo diversos seudónimos (dotcom, Funkyjack, la Mecanica) dentro de la música electrónica y el chill out[2]. Estilos donde comienza a investigar ya desde mediados de los ochenta al trasladarse a Ibiza por segunda vez.

¿Tienes algún proyecto en este momento?
"En este momento estoy preparando un álbum de pop", un estilo que le interesa y, del que doy fe, es un gran intérprete porque la voz y el delicado gusto interpretativo es la nota a destacar en los directos de este gran músico y también intelectual. Su interés por el Pop viene demarcado por una elección estética, aunque no excluyente: "el pop utiliza en cierto modo colores más vivos, y el interés va más focalizado a lo que cuentan las canciones"[3].

Además, está inmerso en un proyecto de musicalización sobre textos del salmantino Juan Mari Montes -letrista de intérpretes como Ana Belén, Malú, Cómplices, entre otros muchos-, proyecto con el que confiesa estar deleitándose debido a la importancia que le da a las palabras, las cuales, además, utiliza con gran habilidad: "una buena letra aguanta por sí sola, la música es entonces complementaria".
En esta jornada corta -pero intensa- con Rafa Peletey una tarde soleada, acompañada de los bostezos del mediodía, tengo que bajarme en la siguiente porque el tiempo apremia. Sin embargo, todavía me quedo un rato enredada en su línea argumental y pienso que el músico se define como un viajero constante al interior de sí mismo, con el fin de encontrar las palabras adecuadas, la nota precisa, el sentimiento que llame al orden a todo ese caos creativo.

En ese viaje, la creación se convierte en objetivo único e ineludible, aunque a veces lacerante. Sin embargo, se transforma en éxtasis epifánico cuando la música es domada, cuando el público muestra interés y aplaude emocionado al final de ese viaje… y a deshacer de nuevo las maletas, para llenarlas de nuevos pensamientos que acompañen la próxima encomienda: la siguiente canción. Un tema que, propio o ajeno, ha de ser interpretado como si no hubiera otra oportunidad de expresar lo que cuenta.
Si la curiosidad no deja de perseguiros no dudéis en pasaros alguna noche por el Teatro Pereira, desde antes de la media noche hasta altas horas de la mañana. Podréis deleitaros con la voz e interpretación de Rafa Peletey[4] y de otros artistas de gran valía artística y humana. Posiblemente me encontréis por ahí.
Nela Escribano entrevista a Rafa Peletey.
(16 de noviembre de 2007)

Related Posts

THEATRE CAFÉS
LA CARTELERA DE IBIZA
Racó Verd
EXPOSICIÓ: “l’ escultura de Yanny”.
THE MUSICIANS SING FOR PERU
CRÒNICA MUSICAL: DEL 25 D’ABRIL A L’1 DE MAIG

Leave a Comment

Your email address will not be published or shared. Required fields are marked *