Els indicis històrics, lingüístics, toponímics i antropològics recopilats per l’investigador indiquen que el navegant procedia d’una família de polítics i mercaders, de cognom Colom, tenia un alberg en el carrer de l’Esvaïdor de la Vila Mitjana de Dalt Vila, juntament al convent de San Cristòfol.

Segons Nito Verdera, Colón va utilitzar nombrosos topònims de les costes de les Pitiüses per tal de donar nom a llocs del Carib que va anar descobrint en els seus quatre viatges a l’altre lloc de l’Atlntic, entre els que cita Camarí, Anguila, Barbaria i Saona (a Formentera); o Caragoler, Punta de la Mata, Punta de la Rama, illa de ses Rates, Formigues, Margalida, Galera i Puerto Grande, a Eivissa.

Un altre indici que apuntala la teoria és que Colón puntuava els seus escrits amb “vírgules” inclinades i punts, signes que només s’utilitzaven de forma esporàdica en algun territori de la Corona d’Aragó, i que en concret s’han trobat en nombrosos documents arxivats en la Catedral d’Eivissa.

La proposta la va presentar el regidor Antoni Villalonga, de Nova Alternativa i la resta de grups la va secundar. Tan sols el grup del PP, en el govern va posar una condició: que a l’Ajuntament no el suposi cap despesa per la qual cosa, de moment es reservarà en el arxiu municipal un espai per als estudis que defensen la tesi que Colón era eivissenc.

ibiza-click.com

CULTURA I OCI EN UN SOL CLIC