LES ALTRES MURADES

Eivissa va comptar amb altres dues “murades” per a protegir la ciutat, fins que aquesta va créixer més enllà de Vara de Rey. Són les Estacades (que mesuraven uns quatre metres d’alto aproximadament) anomenades així perquè es varen fer servir estaques clavades en el sòl fangós per fixar els seus ciments…

…Al llarg del segle XIX s’enderrocaren la major part de les murades de les principals ciutats europees. Les d’Eivissa haguessin pogut córrer la mateixa sort si hagués anat endavant la iniciativa d’uns quants bojos que les veien com n signe de retard provincià, ja que a Barcelona i a Palma ja s’ havien alliberat d’elles per a permetre l’expansió urbanística.

La ciutat d’Eivissa no sols estava constrenyida pel recinte emmurallat renaixentista, si no que també comptava amb una línia de murs de quatre metros d’alçada coneguda com primera Estacada i, després, segona Estacada. La primera estacada, que era la més antiga, es va aixecar capa a 1756, segons l’investigador Eduardo J. Posadas, i tenia com a missió protegir el barri de la Marina.

Partia de la plaça de sa Font, des d’un cap del baluard de Sant Joan, i recorria el carrer Montgrí fins arribar a la mar on ara es troba el port. La pressió demogràfica d’aquest barri va anant guanyant terreny en detriment de Dalt Vila i  de seguida va causar problemes de manca d’habitatges.  No obstant això, els intents de l’ajuntament per alleugerir la ciutat i expandir-la més enllà de l’Estacada topaven amb els recels dels poders militars.

Un altre mur més

El 1820, ja es va demanar permís per a créixer el barri de la Marina per alleugerir l’altíssima densitat de població de la zona, però no va ser possible fins 1857, quan es va permetre enderrocar l’Estacada, sempre i quan s’aixequés un altre mur protector més enllà de l’eixample. La nova Estacada es va erigir sobre l’actual carrer Comte de Rossell i acollia el nou barri anomenat Poble Nou, que compren els blocs que ara queden adequats per a vianants entre Vara de Rey i la Marina.

Si les murades ja patien cada vegada més de valor estratègic, aquesta segona Estacada de seguida va resultar inútil per protegir la ciutat dels hipotètics enemics, amés que la tancava sense permetre el seu desenvolupament. Finalment, el 1887 es va enderrocar aquest mur. Afortunadament, algunes veus varen advertir que el recinte amuradat dissenyat per Calví (Dalt Vila) era un cas distint.

GUIA PARA PERDRE’S A

LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA

Tens alguna cosa que aportar? www.forum-click.com