Per més vegades que escoltis les paraules que Caterina Albert va posar en boca de Nela, aquesta pobra víctima del poder del patriarcat, no pots deixar d’emocionar-te, de commoure’t, de sentir empatia amb el seu dolor. I més si a tot això afegim que, per un d’aquells rars fenòmens que a vegades passen al teatre, l’Emma no interpreta la Nela, l’Emma és la Nela.

I, per si no n’hi havia prou, “descobrirem” ‘Germana Pau’. Àngels Gonyalons es posa en la pell d’aquesta dona-monja-àngel-diable que, víctima d’un abandonament amorós, s’ha reclòs en la religió i s’ha fabricat una cuirassa de fredor emocional que es trencarà de forma imprevisible i tràgica.

 

LA INFANTICIDA

Nela (Emma Vilarasau), la protagonista d’aquest monòleg dramàtic, és una jove camperola. Narra aquesta història des de la cel·la del manicomi, on l’han tancada després de matar la seva filla recent nascuda. La criatura és el fruit dels seus amors desenfrenats amb un jove de la burgesia catalana. Atemorida per si el pare s’assabenta de tal deshonra i compleix l’amenaça de degollar-la, la Nela escull aquest destí per a la seva filla.   

Emma Vilarasau es retroba amb el personatge de Nela al Teatre Romea, després de 17 anys, al mateix escenari on va obtenir els millors elogis per part de la critica per la seva magnífica interpretació a La infanticida.

GERMANA PAU

Cel·la d’una casa de curació, assistida per germanes Paüles. Un llit en el qual jeu un home molt malalt. La Germana Pau s’ha d’ocupar d’ell. A poc a poc, descobrirem que la monja coneix l’home d’abans de fer-se religiosa. A partir d’aquí, l’actitud de la dona canvia radicalment i precipita la relació amb el pacient cap a un final inesperat.

Àngels Gonyalons, ens descobrirà Germana Pau, peça dramàtica inèdita als escenaris, i que ens narra de forma magistral els sentiments d’odi i enveja per un desig insatisfet.