Intent recompondre’m d’una migdiada, d’aquestes ineludibles, producte d’un sopor inesperat per culpa d’un copiós menjar. Mentre em vaig rendint a l’obvietat de la pèrdua de sentit temporal, començo a notar als peus petits cops a un ritme ben marcat. Incapaç d’obrir els ulls, busc amb les mans l’origen del rítmic moviment: és el meu quadern de bitàcola que “estranyament” es va obrir per un cop de vent (o més aviat per la urgència de paraules que per portar-se el paper).

Intento recomponerme de una siesta, de esas ineludibles, producto de un sopor inesperado por culpa de una copiosa comida. Mientras me voy rindiendo a la obviedad de la pérdida de sentido temporal, empiezo a notar en los pies pequeños golpes a un ritmo bien marcado. Incapaz de abrir los ojos, busco con las manos el origen del rítmico movimiento: es mi cuaderno de bitácora que “extrañamente” se abrió por un golpe de viento (o más bien por la urgencia de palabras que por llevarse el papel).