I TROBADA INTERNACIONAL DE LITERATURA EIVISSA PORT MEDITERRANI DEL LLIBRE

Eivissa ja s’està engalanant a paraules forçades i forçoses davant de l’arribada imminent dels poetes, dels pensadors de la literatura: aquesta que va ser la que es va encarregar de contar-nos oralment i per escrit allò que la Humanitat sentia, sent, creia i creu, s’avergonyeix i penedeix però també el que repetiria plàcidament  per al bé de tots de manera incansable.
Un viatge de quatre dies per lliurar-nos als imaginaris de diversos poetes, de la urgència de les seues pròpies boques per a compartir amb nosaltres les seves vivències i el seu treball, producte moltes vegades d’experiències traumàtiques com és el cas de Juan Gelman, Premi Cervantes 2007. L’ancià bonaerense nascut al 1930 que va patir l’exili degut a la dictadura al seu país i va haver de donar per desapareguts al seu fill, nora i néta (la qual aconseguí trobar l’any 2000) ja ha atracat al port d’Eivissa fins que la trobada passi. Juan Gelman diu que escriu per conèixer-se una mica més a si mateix, per entendre seus passats i els passats dels altres. En aquesta recerca impenitent es trobarà amb un altre de gran de la literatura: Antonio Gamoneda (Oviedo, 1931) Premi Cervantes de l’any anterior (2006) entre molts d’altres premis.

Si el primer posseeix la mirada nascuda al sud del món encara que es consideri un "transterrado" i no un exiliat per mars propers i llunyans a la Mediterrània, mirant en la poesia com una necessitat per caminar i entendre la vida; l’oventense afirma també que la poesia està per sobre de la literatura. "Conté els nostres plaers i els nostres sofriments, i aquesta relació amb l’existència li dóna un caràcter que va més enllà dels gèneres. "(Javier R. Marcs) Madrid 23/04/2007 per a El País)

Si la poesia és part de nosaltres, si és capaç d’explicar la nostra existència per sobre d’ideologies, favoritismes i oportunismes, la llibertat i llum pròpia conseqüent li confereix un lloc privilegiat en la vida diària. Més enllà de pensar si llegim poesia o prosa o si és parteix de l’alta cultura o de la cultura popular. És nostra quan la fem nostra i de ningú més. Aprofitam l’honor de tenir pels nostres carrers convidats tan il·lustres, a part de la llarga llista d’autors i catedràtics, que també es donaran cita en aquests dies.

…A este oficio me obliga los dolores ajenos,

Las lágrimas, los pañuelos saludadores

Las promesas en medio del otoño o del fuego,

Los besos del encuentro, los besos del adiós,

Todo me obliga a trabajar con las palabras

con la sangre…

Juan Gelman


Existe el mar en las ciudades blancas,

Coágulos en el aire dulcemente sangriento

Sábanas de la serenidad.

Existen los perfumes inguinales, lenguas en las heridas femeninas

Y el corazón está cansado.

Entra con tus campanas en mi casa, pastora ciega, sin embargo,

Como si no tuviera la dulzura su fin aún en las ciudades blancas.

                                                                       A. Gamoneda

GUIA PER A PERDRE’S A LA
VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA

Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK