El film ha guanyat dos Oscar, al millor actor per Sean Penn, i al millor guió original, així com molts altres premis, entre ells diversos del Cercle de Crítics de Nova York.Sean Penn va haver de sotmetre’s a una transformació cosmètica per encarnar a Harvey Milk, que va incloure pròtesis pel nas i dents, lents de contacte i un nou pentinat.Està rodada íntegrament en San Francisco, on transcorre la història, que recorre els darrers vuit anys de la vida de Harvey Milk. En complir 40 anys, Milk va decidir canviar de vida. Ell i el seu company Scott Smith es mudaren a San Francisco, on obriren un petit negoci en el cor d’un barri obrer que no va tardar a ser el paradís pels gais de tot el país. Espontàniament, Milk va anar convertint-se en un dels líders del canvio polític i social d’aquella època. Va lluitar per la igualtat de drets i oportunitat per a tothom, i gràcies a l’amor que sentia por la ciutat i els seus habitants, va obtenir el suport de joves i vells, heteros i gais, en una època en que els perjudicis i la violència contra els homosexuals eren el més habitual.

Quan Milk i Smith arribaren a San Francisco el 1972, varen elegir la vall Eureka (Districte 5) per a viure. Era un barri en plena transició que no tardaria a ser rebatiat com barri Castro. Havia estat el centre de la cultura escandinava fins els anys trenta, abans de convertir-se en un barri de la classe treballadora irlandesa. A final dels seixanta i principi dels setanta, diversos gais, alguns hippies, es traslladaren a la zona. Malgrat algunes friccions amb els habitants conservadors del barri, era un dels pocs llocs on els homosexuals podien gaudir de certa llibertat. Milk i Smith obriren una tenda de fotos, Castro Camera, en el número 575 del carrer Castro. Poc a poc, el petit comerç va créixer fins arribar a ser un negoci d’èxit i un autèntic centre comunitari. La personalitat i el sentit de l’humor de Milk conquistaren als habitants i als altres comerciants, que se reunien en la seua tenda per parlar de problemes locals. Va reorganitzar la Village Association de comerciants locals i varen començar a anomenar-li “l’alcalde del carrer Castro”.

Harvey Milk va ser el primer home gai reconegut a ser elegit a un càrrec públic als Estats Units (després de Kathy Kozachenko i Elaine Noble, dos dones gai reconegudes, elegides a Michigan i Massachusetts respectivament el 1974). El 1984 es va rodar una cinta titulada “The times of Harvey Milk” que va guanyar l’Òscar al millor documental.

El guionista Dustin Lance Black va estar molts d’anys preparant el guió. Havia sentit abans parlar sobre Mik, però la idea d’escriure el guió va sorgir per l’impacte que el va produir veure el documental sobre la vida de Milk i la inspiració que conèixer millor el personatge va suposar per a ell mateix. Per això es va posar en contacte amb multitud de persones que varen tenir una estreta relació amb ell, i també es va documentar en distints arxius. Per a Lance, Harvey Milk “semblava ser conscient del seu destí. Va enregistrar un testament on manifestava la sospitat de que el matarien. També va dir a diversos dels seus amics que no creia que arribés a complir els cinquanta”. Gus Van Sant ha estat intentant dur endavant aquesta història des de fa més de quinze anay. A principio dels 90 es va barallar com protagonistes a Robin Williams, Richard Gere, Daniel Day-Lewis i James Woods.

VEURE EL TRAILER: http://www.youtube.com/watch?v=p–MQnwHUxM