Sin categoría
NIT DE SANT JOAN, LA TERRA DEMANA TORNAR A NÉIXER…
A Eivissa, a la nit de Sant Joan encendrem el fogueró
més lluminós, màgic i purificador de tots els temps,
un foc capaç de cremar fins i tot la mateixa guerra,
les nostres pròpies guerres, les nostres pròpies misèries…,
Cremarem l’ inservible i l’ absurd,
Els mals i els reumatismes de l’ànima,
les teranyines, la pols acumulada ,
la naftalina rància dels calaixos,
la impavidesa i la altivés,
el que no pertanyi als nous temps
el que no pertanyi a la nova vida,
tot ho cremarem…
…perquè és temps de caminar descalços i
Abocar al foc el quitrà que ofega la terra,
de netejar amb sal i blau turquesa de mar…l’horitzó…
de purificar l’ aire i respirar en pau,
i retornar a la vida amb vertader amor…
Abocar al foc el quitrà que ofega la terra,
de netejar amb sal i blau turquesa de mar…l’horitzó…
de purificar l’ aire i respirar en pau,
i retornar a la vida amb vertader amor…
Màgica i pagana nit de Sant Joan,
engatarem les il·lusions per a què no ens abandonin,
seduirem la tristesa per a què ens deixi ballar i
saltar alegres,
vius, desperts, com a nins sobre el foc de Sant Joan…
Aqueixa nit, del 23 de juny del 2007,
la més curta i lluminosa de l’any,
ens mantindrem desperts, nets i curats,
engatarem les il·lusions per a què no ens abandonin,
seduirem la tristesa per a què ens deixi ballar i
saltar alegres,
vius, desperts, com a nins sobre el foc de Sant Joan…
Aqueixa nit, del 23 de juny del 2007,
la més curta i lluminosa de l’any,
ens mantindrem desperts, nets i curats,
|
||||
