El dilluns, 22 de març, la Companyia Rocamora representa a Can Ventosa Cercant el sol, una obra de titelles per a escolares organitzada per Veterinaris Sense Fronteres.El lunes, 22 de marzo, la Companyia Rocamora representa en Can Ventosa Cercant el sol, una obra de títeres para escolares organizada por Veterinaris Sense Fronteres.
La pròxima projecció de les Nits de cine que organitza Bont’s continua amb el cicle d’humor, aquesta vegada amb la cinta: “Un pez llamado Wanda” de Charles Crichton. La próxima proyección de las Noches de cine que organiza Bont’s continúa con el ciclo de humor, esta vez con la cinta: “Un pez llamado Wanda” de Charles Crichton. SENSE PONT PERÒ AMB MOLT DE CINE
(Setmana del 19 al 26 de març)
Per María Pérez
Per al Dia del Pare (molts anys, papis!), les distribuïdores s’han posat les piles i estrenen un munt de noves pel·lícules al calor del pont. Nosaltres ens quedam sense festa, però amb una cartellera que es renova de dalt a baix amb cinc noves estrenes i unes quantes pelis per aquells que varen perdre l’oportunitat. Repassem ràpidament les novetats:
“El libro de Eli” és una d’aquelles cintes d’acció emmarcades en un futur post apocalíptic en que els pocs humans supervivents han de barallar dur per tal de seguir endavant. Escenes de lluita trepidant per a lluïment d’un Denzel Washington enfrontat al dolent dolentíssim Gary Oldman (el pobre, tot un expert en aquests papers).
SIN PUENTE PERO CON MUCHO CINE
(Semana del 19 al 26 de marzo)
Por el Día del Padre (¡felicidades, papis!), las distribuidoras se han puesto las pilas y estrenan un montón de nuevas películas al calor del puente. Nosotros nos quedamos sin fiesta, pero con una cartelera que se renueva de arriba abajo con cinco nuevos estrenos y unas cuantas pelis para las que perdimos la oportunidad. Repasemos rápidamente las novedades:
“El libro de Eli” es una de esas cintas de acción enmarcadas en un futuro post apocalíptico en que los pocos humanos supervivientes deben pelear duro para seguir adelante. Escenas de lucha trepidante para lucimiento de un Denzel Washington enfrentado al malo malísimo Gary Oldman (el pobre, todo un experto en estos papeles)…
Per María Pérez
”Paranoid Park”, la penúltima cinta de Gus Van Sant (la última és l’estrenada mesos enrere “Mi nombre es Harvey Milk”) es fixa en aquella joventut ianqui un poc underground, però molt de disseny que tan bé ha plasmat aquest director en cintes com “Elephant”. Salts temporals que reflecteixen l’estat mental del protagonista, us d’imatges càmera en ma, 35 mm mesclat amb Super 8, recursos a la càmera lenta… Van Sant sempre s’ha caracteritzat pel seu rebuig a les tècniques narratives convencionals, pel seu us de plànols llargs i suggerents, per la seu intenció gairebé naturalista en recrear aquests ambients d’institut (tanta que el du a seleccionar al repartiment entre joves no professionals a través de MySpace).
Un retrat impressionista de l’adolescència ple de subjectivitat i clarobscurs. Un trencaclosques com sols algú com Van Sant podria manejar. Un viatge sense retorn pels entrebancs de la culpa.