Sin categoría

Crònica setmanal de l’1 al 8 de març

3 marzo, 2008 0 Comments
Cronica MusicalMig matí a Can Ventosa, aules buides. El sol entra silenciós per les escletxes de les portes, de les finestres que es deixaren obertes el dia anterior. Llunyà s’escolta un trombó solitari fent escales. Em fon rere una porta per tal d’estudiar una estona. L’edifici encara està carregat de l’energia dels seus insistents habitants vespertins. Habitants que darrerament hi van a la carrera preparant el concert de la Simfònica d’Eivissa el diumenge a la tarda.
Bizet, Sibelius, Ravel: un viatge musical que començarà en el XIX para deixar-me a les portes del segle XXI a la vora del mar, a l’eclèctica Santa Eulària, quant a microcosmos cultural es refereix La música sempre va cercar nous camins d’expressió i el Blues, legitimat com a gènere contemporani universal, mai no va deixar de ser la veu visible del marginal però també la verbalització a cor obert d’amors i desamors, de somnis realitzats i sobre tot d’aquells que se ens varen escapar de les mans. Per això la tarda del Guaranà a Santa Eulària, amb el Blues como bandera serà ineludible. S’inicia amb  Blues Dave Band seguit de Norberto Rodriguez  i les seus composicions. Si aquest músic caribeny ja ens fa un nus a l’estomac amb la sensibilitat dels seus solos mesclats amb la fascinació del seu virtuosisme, ja no us cont el viatge emocional que pot provocar-nos escoltar les seus composicions, acabant como està el seu pròxim disc. 

L’Izay amb el seu The Lost Mountain Orquestra me donarà el toc de gracia per anar-me’n a dormir i despertar amb absència de notes i el meu diari de bitàcola fregant-me el polpís dels  dits.

Dilluns, dimarts, dimecres com sempre “aniré al Pereyra” m’espera el trio de Jazz de Allan Christie (guitarra i  veu), Vitorio Cabalcante (percussió) i aquesta setmana Rafa Garcés (saxo i piano) sense substituts necessaris. De dijous a dissabte, de moment, la salsa continua fent-me pessigolles als peus amb Heriberto Cruz.

De qualsevol manera el dimecres tenc una cita… soparé al Ke Kafé amb Victor Gressely (piano) entre autors musicals i gastronòmics. El dissabte tendrà que disculpar-me la gent de Villa perquè soparé per Sant Carles, al Samsara. Una Life Jam amb Miko and his Gang entre plat i plat: creacions en directe acústques y gustatives. Després aniré a l’Itaka que Pilar no perdona ni una nit. A més els caps de setmana Lluís García entre bromes y ralles deixarà volar els seus dits vertiginosos per aquest teclat que j es va veure acaronat per molts, sense perdre el seu bon gust interpretatiu. El repertorio dependrà de l’energia del local. Ens acomiadam doncs amb altre viatge per entre els imaginaris dels intèrprets que poblen aquesta illa. Es per ells que cada nit decidida me’n vaig al carrer.

GUIA PER A PERDRE’S A LA
VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA

Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK