Julio Herranz. És poeta i periodista.

Nascut a Rota, Cadis, resideix a Eivissa des de 1974. És redactor de cultura del diari Última Hora edició d’Eivissa i Formentera.

Ha col·laborat en diverses ocasions amb pintors i fotògrafs de l’illa, com, per exemple, amb Paco Romero escrivint un poema per a il·lustrar una sèrie de quadres per a l’exposició col·lectiva i itinerant Ut pictura poiesis.

Amb altre pintor, Eduard Micus, va col·laborar en la realització del llibre de gran format Conventus in Mare Nostro (1993) un diàleg interdisciplinari entre els dos artistes.

Junt amb el fotògraf Germán G. Lama realitzà l’exposició i llibre Desvarío (2005) i amb el també fotògraf Pep Tur el llibre Ibiza, Ibiza (2006).

La seva obra inclou Armas de sueño y cuerpo (1979), Del ángel y su estirpe (1981), Memorias de la luz (1989) obra que obtingué el premi Jaén, La mirada perdida (1991) que va ser premi Rafael Alberti, Cartas de amor sin embargo (1998), Suite aïllada (2001) l’únic que ha publicat en català fins al moment, Entre Endimión y Sísifo (2003) i El ángel yuxtapuesto (2004) amb el que guanyà el premi Ciudad de Torrevieja i al qual desenvolupa la seva constant obsessió per la figura de l’àngel.