Segons l’autor de Eivissa màgica, algú es pot sorprendre de que un illot pelat, molt poc accessible i només freqüentat per les cabres, pugui gaudir d’una consideració tan especial en una illa especialment plena d’encants i monuments. Però el judici és molt encertat. Per què té en compte un factor sovint ignorat per gestors i polítics: la part espiritual.

Es Vedrà, vist des de el mar, des de S’Era des Mataret, la Torre des Savinar o Cala d’Hort, és un dels grans paisatges sagrats d’Eivissa. Allò que era en la antiguitat, quan es va construir davant ell un santuari d’època púnica. Tal vegada el propi topònim procedeix d’una derivació de "Veterus", "vell". Como Pontevedra ve de "pont vell". I aquesta consideració de lloc especial, carregat de magnetisme, es potencià en els temps hippies amb els nombrosos santuaris entre les roques que el contemplen. Pintures, signes orientals, petits altars per a ofrenes…