“PARANOID PARK” A ‘ANEM AL CINE’
Per María Pérez
”Paranoid Park”, la penúltima cinta de Gus Van Sant (la última és l’estrenada mesos enrere “Mi nombre es Harvey Milk”) es fixa en aquella joventut ianqui un poc underground, però molt de disseny que tan bé ha plasmat aquest director en cintes com “Elephant”. Salts temporals que reflecteixen l’estat mental del protagonista, us d’imatges càmera en ma, 35 mm mesclat amb Super 8, recursos a la càmera lenta… Van Sant sempre s’ha caracteritzat pel seu rebuig a les tècniques narratives convencionals, pel seu us de plànols llargs i suggerents, per la seu intenció gairebé naturalista en recrear aquests ambients d’institut (tanta que el du a seleccionar al repartiment entre joves no professionals a través de MySpace).
Un retrat impressionista de l’adolescència ple de subjectivitat i clarobscurs. Un trencaclosques com sols algú com Van Sant podria manejar. Un viatge sense retorn pels entrebancs de la culpa.
Que las campanadas nos dicen la hora no es un hecho que sorprenda a nadie, pero si miramos atrás comprobaremos que hasta no hace mucho eran imprescindibles en la vida de mucha gente. Eran el alma de todos los pueblos. Su voz majestuosa despertaba a sus habitantes y marcaba el ritmo de vida. 
