A les portes de la primavera, l’esperit crític i irreverent del Carnestoltes batega amb força en els nostres calendaris. Aquesta festa, hereva dels ritus dionisíacs grecs, balla entre finals de gener i l’inici de la Quaresma.
Antigament com també en l’actualitat, era un temps de permissivitat oposat a la repressió sexual, la serenitat i els convencionalismes propis de la moral cristiana. No debades, s’acostuma a dir que el Rei Carnestoltes és un personatge gros, bevedor i esbojarrat; mentre que la Quaresma és una velleta que no menja carn i que amb prou feines es pot moure de casa.