La proposta d’aquesta setmana a “Anem al cine”, firmada per la cineasta alemanya Doris Dörrie, parteix de la metàfora de la floració dels cirerers per a realitzar una dolorosa (tot i que també esperançada) reflexió sobre el pas del temps, la vida efímera i sobre els valors humans i l’amor, al temps que reflexa també la seua fascinació per la cultura japonesa i per aquell amor tan especial que senten els japonesos per totes les coses petites i quotidianes, per la naturalesa fugaç que envolten i per la respectuosa cura que posen sempre en totes elles.
“Cerezos en flor”, voluntàriament inspirada en el cine de Yasujiro Ozu, és una pel·lícula que ens parla de que mai no és tard per a fer allò que somiam o per a corregir els errors que cometem amb les persones que amam, tot i que a la vegada ens demostra que aprenem a tenir-ho en compta quan ja és massa tard. Tot un cant a la bellesa, la transitorietat i al renaixement, als nous començaments.