Fins al minut 21 les grades de Can Misses s’havien bolcat amb el seu equip, intentant que els jugadors trobin la ruta del triomf, després de la destitució de Rubi. Però en aquest fatídic minut el descontentament va ser contra el col·legiat que es va inventar un penal, després d’un forcejament fortuït amb el central Castell. Després de l’execució d’aquest penal, els rojillos van tenir barda amunt per donar volta a l’electrònic.

Es van trobar amb una zona enfortida defensiva dels visitants i malgrat els esforços i la disposició dels jugadors per aconseguir el ritme del partit, el Lleida es va plantar ferm, especialment a la defensa, que va limitar a zero les incursions amb perill dels locals.

Després de la represa del partit, més del mateix: la pilota va ser intensament disputada, així com el plantejament tàctic dels visitants que van ofegar la possibilitat de recuperació de l’Ibiza-Eivissa. L’ingrés de Raúl Garrido va oxigenar la zona d’atac i després d’un ensurt i una detallada felina del porter local en el minut setanta, l’Ibiza-Eivissa va desplegar totes les seues forces tornant-se el partit dur i tosc. El descontentament de la graderia era latent i el col·legiat va ser el centre de totes les espifiades. I quan ja semblava que s’extingia la il·lusió va arribar l’agònic gol en el minut 83. Amb l’1-1, l’Ibiza-Eivissa va intentar el triomf però la seua reacció va arribar tard. Va recuperar un punt i conserva el penúltim lloc de la classificació.

Infranquejable defensa del Lleida

Per Efrain Espinoza