Sin categoría
LA FURA DELS BAUS VA CAMINAR PELS TERRATS D’EIVISSA
“Com els gats, caminem en perpetu estat de fricció.
Ben és sabut que és així com s’encenen els mistos”.
(ACCIDENTS POLIPOÉTICS – LA FURA DELS BAUS)
La Fura del Baus… amb només nombrar-los, ja encenen una foguera amb espurnes que salten fins el mateix cel, fins i tot Sant Pere va tancar amb clau la porta per si algú li hagués donat per saltar al buit…
Els de la Fura s’obriren pas per Eivissa alterant les normes discotequeres, esvalotant l’estiu, aixecant polseguera i el teló d’un nou escenari, un espai de teatre no convencional però ideal per a grans obres…
La Fura, un dels grups de teatre més importants d’Espanya va estar a Eivissa en etapa d’experimentació, auscultant el terreny i l’espai per a volar i convidar a volar a qui ho desitgi.
El casting convocat per La Fura va ser una gran notícia, es va córrer la veu pel cercle d’actors d’Eivissa,… a Privilege…!, a una discoteca!,… com si haguessin vingut a actuar a la mateixa Catedral o a la punta del masteler d’un vaixell…
…trapezistes, actors, malabaristes, gogós, aficionats, ballarins… a la cita va acudir tothom… fins i tot actors del grup de teatre Foc i Fum, pioners a introduir performances i teatre a les discoteques i carrers d’Eivissa…
Varem estar també al càsting i aquella imatge que varem veure es pareixia a la del cura vermell oferint òsties de pa a la parròquia del barri, (com explicar-vos a on varem trobar la similitud…), cadascú faci la seua pròpia conclusió i riguin-se una mica, que no pretenem ser res profunds amb aquest exemple, pitjor religiosos, naltros mateixos ens riguem per no saber explicar per què apareix aquesta imatge absurda aquí, de cop i volta…
Varem estar també al càsting i aquella imatge que varem veure es pareixia a la del cura vermell oferint òsties de pa a la parròquia del barri, (com explicar-vos a on varem trobar la similitud…), cadascú faci la seua pròpia conclusió i riguin-se una mica, que no pretenem ser res profunds amb aquest exemple, pitjor religiosos, naltros mateixos ens riguem per no saber explicar per què apareix aquesta imatge absurda aquí, de cop i volta…
Provocadors i provocatius es varen posar a buscar a gent de l’Illa per a treballar amb ells, perquè el seu “llenguatge fuerer” anava d’anada i tornada, de baix a dalt, de dalt a baix, de dins cap en fora, de fora cap en dins…. com l’intercanvi natural de la vida, de les relacions humanes, dels moviments col·lectius als quals tots participem, creem, qüestionem, aportem…
Alex Ollè, un dels directors del grup va realitzar les entrevistes als aspirants, no va escodrinyar més enllà del necessari, ni amb la seua mirada, ni amb les seues preguntes… fins el més nerviós o novell va poder respirar tranquil i passar per aquesta experiència com si d’una classe de teatre es tractés.
Alex Ollè, un dels directors del grup va realitzar les entrevistes als aspirants, no va escodrinyar més enllà del necessari, ni amb la seua mirada, ni amb les seues preguntes… fins el més nerviós o novell va poder respirar tranquil i passar per aquesta experiència com si d’una classe de teatre es tractés.
Pera Tantiñà, un altre dels seus directors, ens deia que era el primer cop que actuarien a una discoteca, que no van amb aires de rompre res perquè són ells els primers que desitgen experimentar de a poc, “i veure què passa” amb la reacció del públic, de l’ambient que es generi, de la seua pròpia reacció a aquest nou escenari.
Els diferents mitjans de comunicació d’Eivissa varen cobrir en detall la seua presència.
El que és veritat és que a les nits de fura, una fuga d’oxigen creatiu es va expandir per l’ambient, ficant-se en l’èxtasis de la nit, com un col·liri, com una placenta, com si entressin a apagar un incendi, obrint-se camí com monjos en manifestació… ells i elles, forts, segurs, homes i dones, agarrant-se de les mans formant una cadena humana capaç de sostenir-se en l’aire i provocar una sensació d’equilibri més que de vertigen…
Els escenaris i els actors s’oloraven mútuament i es trobaven als llocs més incoherents, menys formals, més absurds, …al servei o la barra d’un bar, la cuina, un àtic, la plaça, el mirall, una discoteca, un amfiteatre, el teatre…
En ple moviment és quan sorgeixen les transformacions, neixen els personatges que traspassen els miralls, els límits de la invenció i el llengutge, les accions col·lectives evolucionen…
2.- GALERÍA 2. CASTING:
3.- GALERÍA 3:
4.- GALERÍA 4.
2.- GALERÍA 2. CASTING:
3.- GALERÍA 3:
4.- GALERÍA 4.
Perd-te amb art a Eivissa…!
Guia per a perdre’s en
la vida artística d’Eivissa
Guia per a perdre’s en
la vida artística d’Eivissa
www.lafura.com
Tens alguna cosa que aportar? www.forum-click.com