Comèdia/19 min/2002
Intèrprets: Juan Arbués, Neus Torres, Carol Brest y Héctor Escandell.
Producció: Kaplan.
Música: Javier Marí.
Guió i Direcció: Héctor Escandell.

Comèdia sobre les relacions personals en la qual l’Àlex (Juan Arbués), un periodista a l’atur, comença un interminable descens després de ser abandonat per la seva parella (Neus Torres). El curt gaudeix d’un bon tractament en quant a l’estructura del guió, tot i que d’alguna manera només sigui una excusa argumental per a enllaçar “gags” y situacions disparatades –a destacar la de la noia obsessionada amb Hitler (Carol Brest)-.

Tremendament divertida, tot i comptar amb notables deficiències tècniques, va guanyar el premi del públic a la Mostra de Sant Antoni d’aquell any i al festival d’Elektrozine, a la que fou la seva darrer edició. També convé destacar les interpretacions: excel·lents Neus Torres i Juan Arbués, que porten el pes de la pel·lícula; i bastant pobre en quant a la interpretació dels personatges secundaris, en especial un perdut Héctor Escandell que no va poder resistir la temptació de reservar-se un lloc a la pantalla, com el seu venerat Woody Allen. Salvem les distancies.   

Comedy/19 min/2002
Actors: Juan Arbués, Neus Torres, Carol Brest and Héctor Escandell.
Production: Kaplan.
Music: Javier Marí.
Script and direction: Héctor Escandell.

A comedy about personal relationships in which Alex (Juan Arbués), an out of work journalist, starts an endless decline after leaving his girlfriend (Neus Torres).  This “short” has a reasonably well structured story-line, despite being not much more than an excuse to string together gags and amusing situations – it’s worth highlighting the girl who’s obsessed with Hitler (Carol Brest).
Tremendously entertaining, despite some notable technical deficiencies, it won the audiences prize in that year’s Mostra de Sant Antoni, and at the Elektrozine festival, in what would be its last edition.  It’s also worth highlighting the acting: excellent performances from Neus Torres and Juan Arbués, who carry most of weight of the film; but rather poor in terms of secondary characters, especially a rather lost Héctor Escandell who couldn’t resist reserving himself a screen appearance, in imitation of his idol Woody Allen, but without the talent.

Comedia sobre las relaciones personales en la que Álex (Juan Arbués), un periodista en paro, comienza un interminable declive tras dejarle su pareja (Neus Torres).
El corto goza de un buen tratamiento en cuanto a la estructura del guión, pese a ser en cierto modo una excusa argumental para enlazar “gags” y situaciones disparatadas –a destacar la de la chica obsesionada con Hitler (Carol Brest)-.
Tremendamente divertida, pese a contar con notables deficiencias técnicas, ganó el premio del público en la Mostra de Sant Antoni de ese año, y en el festival de Elektrozine, en la que sería su última edición.
También cabe destacar las interpretaciones: excelentes Neus Torres y Juan Arbués, que llevan el peso de la película; y bastante pobre en cuanto a la interpretación de los personajes secundarios, en especial un perdido Héctor Escandell que no pudo resistir la tentación de reservarse un hueco en la pantalla, como su venerado Woody Allen. Salvemos las distancias.