Sin categoría
PACO ATRIUM: “Eivissa té que ser una roda en la que tots giram”
El nombre artístico “Paco Atrium” nació en Eivissa. Fue después del invierno del 89 porque la cita obligada de los famosos de aquella época era, en el bar de Paco en el Atrium. Entonces Francisco Javier Domínguez (1.963), natural de Badajoz y su entera dedicación al teatro y al espectáculo forjó la ahora más popular de las marcas locales: “Atrium International Show SL”, o simplemente Paco Atrium.Afable, solidari, inquiet i especialment amant de l’espectacle, en l’actualitat pocs barris i festes no recorren a la seva vocació per a garantir cadascun dels espectacles. Dues dècades de bregar en el món del show-bussiness a l’illa han significat per a Paco Atrium desenvolupar destreses que li han permès “sortejar” l’apatia local i contribuir que els artistes de l’illa i els visitants tinguin en ell un punt de referència.
Com va ser la teva arribada a Eivissa?
Va ser una atracció màgica. Abans vaig estar a moltes parts. Vaig néixer a Badajoz però de seguida vaig estar a Barcelona. Després vaig decidir anar-me’n a Alemanya. Allí vaig ser un immigrant més, perquè així ho vaig decidir. Europa tenia fronteres. Dir Alemanya ara tal vegada no significa molt, però va ser dura l’experiència. Vaig venir a Eivissa i a les dues setmanes es va donar la possibilitat d’obrir un bar.
Pot ser el bar un pretext per a quedar-se?
No, em vaig enamorar de l’illa. El bar era part de tot, i a més em permetia seguir explorant l’actuació, l’espectacle, és el que més m’interessava. El bar va ser el nexe perquè venia gent de la faràndula. Vaig ser el primer a contractar a un transformista a l’illa, m’adonava que calia plantar cara a la cruesa i a la solitud de l’hivern.
Van arribar a plantejar-se la creació d’algun moviment cultural?
No ho sé, tot va anar rodó, de les presentacions de monòlegs, balls, actuacions al bar vam anar a altres bars que ens cridaven, a altres barris, ens involucravem en les festes i vam arribar a formar part d’un grup de teatre. Assumim l’actuació com una carrera professional, però va ser lamentable que aquest intent no prosperés, perquè la majoria d’actors depeníem de les subvencions i aquestes es van tallar.
Vols dir que es practicava un art subvencionat?
No havia altra forma, l’illa de fa una dècada no era el que avui és, especialment als hiverns. Ara hi ha millors condicions perquè floreixin inquietuds culturals, perquè ens estem nodrint de moltes vessants, de molta gent diferent i que ha canviat els costums. Ara es poden plantejar accions independents i creatives, no només per la presència d’artistes sinó d’un públic nou, i amb moltes inquietuds. Però encara així es fa necessari que els artistes rebem major interès de part de qui exerceixen la política cultural.
Ets feliç a l’illa?
Molt feliç. Jo, la meva parella i la meua gosseta, a la qual adorem, som una família feliç, i ho som a l’illa i fora d’ella. Però el lloc en el qual realment trobem la pau és una illa amb mar blau i amb els nostres mòbils desconnectats. Aquesta illa no és una fantasia, és Formentera.
Podries assenyalar una cosa bona i una mala de l’actual Eivissa?
Si. La bona podria ser la multiculturalidad. En els últims anys tinc la idea de realitzar projectes culturals amb tota aquesta nova gent. El que té de bo l’illa és que a diferència d’altres ciutats aquí hi ha pocs guetos. Tots ens relacionem, cosa que no passa a Madrid, que hi ha gent de totes parts, però cadascun va pel seu costat. L’inconvenient, la brutícia, la falta de voluntat a millorar la imatge, la despreocupació de l’administració a millorar aquest espai en el qual hem de conviure. Per exemple, el transport públic és fatal i es paguen molts diners per res, els espais d’art, teatres, sales d’exposició… Que lamentable és no contar amb espais de música en viu! L’art té poc interès i no em crec que sigui manca de recursos perquè diners si que en tenim ingressats.
Nous projectes?
Inverteixo molt temps en mantenir el restaurant artístic i en oferir a la gent el que vol tenir. Per exemple, la riquesa culinària és alguna cosa molt present en l’oferta que brindem. No és casual que els dirigents de les cases regionals i d’estrangers escullin aquest lloc per a les seves celebracions. Al costat de la gastronomia està la proposta artística i és fàcil trobar en el mitjà a artistes de tot el món. Ara hem contactat amb tour operadors de França, Itàlia i el Regne Unit per a aconseguir que durant l’hivern tinguem assegurada la nostra agenda. A l’estranger li dono el que jo hagués volgut que em donessin a mi.
Quin és la imatge de la roda?
És molt simple, l’anomenada crisi influeix en tots, però som nosaltres els quals hem de decidir. Eivissa és una roda i tots estem pujats en ella, de manera que si avui vaig a la teva casa, aquesta acció
et fa fort perquè puguis venir a la meua. Si això s’aplica, llavors sentirem menys la crisi.
et fa fort perquè puguis venir a la meua. Si això s’aplica, llavors sentirem menys la crisi.
GUIA PER A PERDRE’S A
LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK
