Sin categoría
L’EIVISSA CONSEGUEIX L’EMPAT I LA PENYA CAU A BENIDORM
RESULTATS JORNADA 12Ibiza – Eivissa 1 – 1 Lleida
Benidorm 2 – 0 Peña Deportiva Santa Eulària
Ontinyent 2 – 0 Atlético Baleares
Pel que sembla el futbol pitiusa a 2a B no està convocat per a grans proeses, almenys no en el que va de la temporada. L’ Ibiza-Eivissa a Can Misses diumenge passat va haver de bregar fins al minut 88 per a tot just empatar davant del Lleida 1-1, i pitjor va ser la sort de la Penya Esportiva Santa Eulària que va caure sense atenuants, de visitant davant del Benidorm. Resultats que els fan difícil als dos equips mirar cap a l’alt de la classificació, i de poc; la permanència en la categoria sembla convertir-se en l’objectiu possible.
La sal comú s’obté a partir de l’evaporació de l’aigua del mar. Són necessaris uns espais baixos i plans que facilitin l’entrada del mar; aigua marina amb un alt grau de salinitat i unes condicions climatològiques de temperatures altes i poques precipitacions. Aquestes tres condicions es donen a la zona Sud de l’illa d’Eivissa.
El primer llibre que publica Lluís Ferrer Ferrer ens parla dels misteriosos orígens del llegendari general cartaginès, Anníbal, i la seua relació amb un foner eivissenc, s’ibosità. Es tracta del primer volum d’una trilogia de ficció pseudohistòrica per a tots els públics que ha publicat l’editorial Mediterrània i que compta, a més amb el treball gràfic del pintor Manuel Rodríguez Méndez.
Les estrelles caminen una mica revoltoses aquests dies. Com que s’avorreixen estant tramant maldats per a tothom, a veure si es poden riure un rato de nosaltres. Des del racó esotèric t’avança què pensen fer. Almenys així quedaràs avisat…
Las estrellas andan un poco revueltas estos días. Como se aburren están tramando maldades para 
La recepta de cuina eivissenca d’aquesta setmana són les orelletes. Aquest dolç amb anís és molt reconegut a l’illa, i avui os explicarem com preparar-lo. Recordeu que en la cuina eivissenca no hi ha mesures exactes per als ingredients.
L’atzavara (Agave americana L.) és de la família de les amaril·lidàcies, d’origen mexicà que a Eivissa s’ha utilitzat per a extreure les fibres amb les quals confeccionar les espardenyes o per a construir bardisses i murs vegetals. es tracta d’una planta herbàcia perenne de 30 a 40 fulls disposades en forma de penjador que pot assolir els tres metres.